2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons

[ Principal ] [ Amunt ] [ Un mas Templer ] [ Aclariment sobre la Joncosa ] [ La Joncosa de Gelida ] [ La font de Cantillepa ] [ Sobre la baronia de Gelida ] [ Eleccions dels Jurats ] [ Sobre els batlles ] [ Focs d'església ] [ Toponímia de Gelida ] [ Colom i Gelida ] [ 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] [ 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] [ 1993 Les arrels del Puig ] [ 1994  Els Alcaldes de Gelida ] [ Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] [ 1995 La casa del senyor ] [ 1996 Inventari de les masies ] [ 1997 Alguns avantpassats meus ] [ 1998 Can Guarro ] [ 1998 Història d'alguns cognoms de Gelida ] [ 1999 - Masies de St. Joan Samora ] [ 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] [ 2001 - Can Valls i els Tinquet ] [ 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] [ 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] [ 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] [ 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] [ 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] [ 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] [ Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] [ De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] [ Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] [ Heràldica gelidenca, 2011 ] [ Una mort violenta i família. 2012 ] [ Cal Marí de Gelida ] [ D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ] [ Patrimoni de qui? 2014 ] [ Uns Tobella de Gelida. Cal Boter, 2015 ] [ Primera pedra de la nova església de St. Pere de Gelida, 2016 ] [ Comanda templera de la Joncosa. Gelida ] [ Pregó de la Festa Major de Gelida, 2017 ]

PRIMERES NOTES D'ALGUNES MASIES
DE LA PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (ss. XIII-XIX)

Progrma de la Festa Major de Gelida, agost 2000

Per Ramon Rovira i Tobella

L'any passat, i en el programa de la Festa Major de Gelida, fèiem unes notes sobre les masies de St. Joan Samora; i, enguany, oferim unes primeres anotacions genealògiques referent a la parròquia de St. Llorenç, que avui conformen el municipi, conjuntament, de Sant Llorenç d'Hortons, i, antigament, de la baronia de Gelida (Alt Penedès).

Aquest primer recull encara ens manquen moltíssimes dades que en properes investigacions anirem ampliant i corregint. El terme de SLH (St. Llorenç d'Hortons), i pel que fa a les propietats, presenten moltes més compres i vendes que en el municipi de Gelida, i això ens dificulta molt més saber l'evolució de la propietat i per conseqüència seguir les línies dels hereus que és principal objectiu del treball. No solament és aquest punt on fallem sinó que també diversos propietaris no residien al terme de SLH.

Fetes aquestes primeres advertències us relacionem amb unes breus notes cada masia amb les terres i l'evolució de la propietat. Adonem-nos que, en general, només fem incidència en el període que podreu veure en el quadre 1 (segles XVI-XIX) que correspon fins poc abans de la segregació de SLH del terme i baronia de Gelida.

Cal Canyes
Canyes és un sobrenom posat a un Esteve i també es deien Esteve del Pujol. Un Esteve, a principis del segle XVIII (1723?) comprà potser a uns Almirall terres i segurament la casa. L'any 1827 tenien 25 jornals de terra.

La Casa Vella d'en Domènec
Antigament eren dos masos anomenats lo mas Casanova i lo mas Soler. Els Domènec d'Espiells la tenien per compra l'any 1654 als Llopard. Tot sembla que altres la posseïren: Uns Almirall (1623) i uns de Ramon.

La Casa Vella d'en Serra
Antigament eren dos masos anomenats lo mas de Comallitera i lo mas Solà. La propietat era d'uns Carbonell i que després passà als de can Serra.

Can Claramunt dels Tres Trulls
Antigament es deia can Cartró de la Serra (La Pedrera es deia can Cartró de la Riera) o simplement dels Tres Trulls. L'any 1367 trobem un Arnau Cartró dels Tres Trulls. Els Cartró perduren fins al segle XVII amb la pubilla Eulàlia Cartró que casà (1613) amb Joan Claramunt, de Piera. L'any 1796 els Claramunt venen les propietats a Salvador Mestre, de Sitges, i després passà als Marsal per maridatge. L'any 1831 comptava amb uns 40 jornals.

Ca n'Esteve de la Riera
L'any 1513 el mas el posseïa Benet Xipió, però a mitjan segle pertanyia als Esteve. No sabem si fou per herència.

Ca n'Estruc
Actualment també es diu can Rovira, per compra-venda. La presència d'aquest mas està datada l'any 1239 que era una ferreria o una farga. Antigament es deia lo mas Fàbrega. Els Domènec donaren pas als Sàbat de Gelida i després als Estruc d'Esparreguera ja que al segle XVII hi va haver consecutivament dues pubilles. El patrimoni de ca n'Estruc s'uní al segle XIX amb de can Llopard de Baix del Puig de Gelida.

Can Font de l'Alzinar
Antigament eren diversos masos aglevats: lo mas Maimó d'en Sarovira, lo mas Badiguer, lo mas Pastor i lo mas Gibert. L'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Els Font els trobem a la segona meitat del segle XVI i la primera meitat del segle XVII. Als segles XVIII i XIX no trobem documentada la propietat però sembla ser que l'any 1825 la tenia Antoni Ravella i Bosquets.

Cal Muç
Antigament es deia lo mas Martí. Ignorem el pas Martí a Canals. A mitjan segle XVI la tenien els Canals fins que hi hagué pubilla a principis del segle XIX que a partir de llavors es digueren Esteve.

Can Pujades
Antigament es deia lo mas Garrigues. Un Jaume Gaià comprà l'any 1366 a Elisenda Castell el mas. Angelina Gaià es casà amb un Gaspar Galliners i la seva filla Antiga es casà amb un Martí Codina, tot als voltants del segles XV al XVI. No sabem com arribar als Pujades que els trobem a mitjan segle XVI fins al segle XIX.

La Pedrera
Antigament eren dos masos: lo mas Querol i lo mas Figueres. També es digué can Cartró de la Riera. Dels Cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, d'Olesa; tots per maridatge.

Can Prats
Antigament eren tres masos: lo mas Raspall, lo mas Avinyó i lo mas Benet. Els Prats ja els trobem a mitjan segle XVI fins que un Prats ho deixa a un Corradies, nebot seu, a finals del segle XVII.

Can Santjust
Antigament eren tres masos: lo mas Porcell (a) Puigbover, lo mas Casanoves i lo mas Mata. Els Santjust ja els trobem des de principis segle XVI fins que al segle XVIII hi hagué pubilla que es casà (1754) amb un Casadevall.

El Mas Serra
Antigament eren dos masos: lo mas Serra i lo mas de la Masca?  Els Montoriol compraren la propietat als Parellada, de Masquefa, que eren successors dels Margarit l'any 1698. Passà als Padró i després als Marimon per maridatge. L'any 1827 la posseïa Don Tomàs de Marimon i de Padró, d'Esparreguera. La propietat comptava amb 100 jornals de terra.

Can Serra
Can Serra, antigament eren dos masos units anomenats lo mas Escamart y lo mas Porcell que ja els tenim datats a principis del segle XVIè., però, són anteriors amb els noms de Bernardí Paret i lo mas Porcell. L'any 1541 la senyora de Gelida Marquesa Estaper, vda. de Francesc Bertran, establí diverses propietats a Bernat Serra. Francesc Serra i Almirall és qui va adquirir diverses propietats entre les quals podem destacar la casa d'en Baró abans dita de la Guixera (antigament eren dos masos anomenats lo mas Miquel y lo mas Bover. Fins fa pocs anys era de la família Serra, després Raventós, l'anomenada la Casa Vella d'en Serra abans dita de Comallitera. Aquest mas l'any 1513 el posseïa en Pere Moriscot i l'any 1598 en Pere Carbonell, després passà als Serra. El llinatge iniciat per Bernat Serra canviar de cognom amb els hereus de la pubilla Rosa Serra que es casà amb Sadurní Raventós, de St. Sadurní d'Anoia. El llinatge dels Raventós continuà fins la unió de Montserrat Raventós, pubilla de can Serra, amb Pere Torrents i Almirall, hereu de can Torrents de les Oliveres de Gelida. El llinatge continua avui amb els germans Torrents i Raventós.

La Guixera
Vegeu també, can Serra. L'any 1736 trobem un Jaume Miquel i un Quintí Riera com a possibles propietaris de la Guixera. No ho tenim gaire clar però podria ser que la propietat, i com que eren diversos masos, pogués està dividida. Així antigament trobem que s'anomenava lo mas Miquel, lo mas de Guillem Bover, la casa d'en Baró dita de la Guixera.

Can Simon de Baix i Can Simon de Dalt
Aquestes dues masies antigament eren diversos masos aglevats: lo mas Vallès (a) lo mas Roca, lo mas Garrigues (alou), lo mas Bosc, lo mas Mercader i lo mas de la Muntanya (alou). L'any 1736 comptava amb més de 200 jornals de terra. Els Joan eren els primers propietaris però ignorem el pas als Simon ja datats a principis del segle XVII. Els alous eren dels los Vélez, senyors de Castellví de Rosanes, establerts l'any 1497 a Mateu Joan. La senyora Ventura Simon, que també posseïa la Torreta, el 1828, estava casada amb un tinent coronel de granaders anomenat Joan Devitte, marquès de Vanmarche (sic).

La Torreta
Antigament es deia lo mas Golart. Era d'un tal Samsó (1513) i que després passà als Simon. El 1623 la posseïa Francesc Rigual.

QUADRE 1

Relació d'algunes masies de St. Llorenç d'Hortons amb el nom del propietari i l'any corresponent que es feu capbreu.