|
UNES PRIMERES NOTES SOBRE LES MASIES DE L’ANTIGA PARRÒQUIA DE SANT JOAN SAMORA. per Ramon Rovira i Tobella En un altre programa de la Festa Major de Gelida fèiem un inventari de les masies de Gelida que avui dia ja tenim corregit i ampliat. Ara iniciem amb aquest article una aproximació de les masies de la parròquia de Sant Joan Samora tan vinculada amb Gelida, junt amb St. Llorenç d’Hortons, ja que ambdues parròquies formaren part de la baronia de Gelida fins al segle passat. L’espai d’aquest estudi s’origina el X fins a principis del segle XIX, poc abans de la segregació definitiva de St. Llorenç i St. Joan que avui conformen el municipi de St. Llorenç d’Hortons EL TERRITORI DE LA PARRÒQUIA DE SANT JOAN SAMORA El territori el conformen: part de la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca n’Almirall, can Carafí, can Bosc, can Raimondet, La Casa Gran i can Casanoves. La parròquia de St. Joan limita l’Est amb el terme de St. Esteve Sesrovires i el Nord igualment fins a la Beguda Alta; al Sud i Ponent amb Gelida i St. Llorenç d’Hortons, amb una part a Masquefa, fins a la Beguda Alta. La divisió parroquial amb St. Llorenç devia seguir aproximadament pel torrent, o la per la vall del torrent, de can Bosc, de la Rierussa fins a la Beguda Alta, mentre que la Torreta, Can Simon de Baix i can Simon de Dalt són o eren, de la parròquia de St. Llorenç. A la Beguda Alta (280 m) i la Beguda Baixa (235 m) passava el camí Ral (datat ja el segle (XV) que venia de Barcelona, i passant per Martorell, i anava cap a Masquefa, Piera, Igualada i fins a Madrid, i que aquest camí en la Creu de Can Bros, que es troba a la Beguda Alta, es creuava amb un altre camí que venia o anava a Esparreguera en direcció al pas de Piles, St. Sadurní i a Vilafranca. El camí Ral seguia aproximadament per ara on passa la carretera que ve de Martorell cap a Capellades... ELS PRECEDENTS DE SANT JOAN SAMORA La primera citació d’Hortons ja apareix a mitjan de segle X (945) i St. Joan Samora o Sant Joan de Mora l’any 1080. La documentació posterior sobre St. Joan és poca i no comença a abundar fins el segle XIV on trobem un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316 on un Bernat de Fonollar pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 s. b. pel dot de Blanca, filla de Ferrer d’Abella, amb qui elles casà. en aquesta ocasió presten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra. Pocs anys després (1327) en una capbrevació on es relacionen, en gran part, els censos que pagaven els habitants de la baronia de Gelida als Senyors (els comtes del Pallars) consten un bon nombre d’habitants de St. Joan amb tot allò que tributaven. És difícil de definir exactament els qui corresponien a cada parròquia, però tot i així, i en els quadres, podem veure’n, alguns, perfectament identificats com homes de St. Joan. En la transmissió de la propietat per herència, per venda, o nou establiment, ja en el segle XVI, podem trobar que aquells antics habitants només resten presents com a topònims, bé amb masos o bé amb peces de terra. Vegeu quadre 1. En el quadre 2 trobem a qui pertanyia la propietat en aquell moment tret dels anys 1515 i 1553 que són fogatges. Els altres anys corresponen als anys en què el senyor (o senyors) de Gelida feren capbrevació. ELS BARRIS: LA BEGUDA ALTA, LA BEGUDA BAIXA I SANT JOAN SAMORA De la Beguda Alta i la Beguda Baixa ja en tenim constància al segle XVIè. Tant a la Beguda Alta com la més Baixa només tenim constància que hi havia dues cases: can Bros, a l’Alta, i l’Hostal, dit d’en Josa, a la Beguda Baixa que antigament es deia el mas Pèlag, i que antigament hi havia una font. Aquesta font de l’hostal o del mas Pèlag podria haver donat el nom al lloc de la Beguda. Aquest Hostal ja s’esmenta al segle XVIè. que és probablement on feien estada o parada els viatgers que passaven pel camí Ral. Es fa difícil d’identificar on era aquest hostal a la Beguda Baixa (cal Canyadell?). L’any 1553 trobem en el fogatge que un Gabriel Santjoan està en lo hostal de Mn. Palau (és a dir d’Enric Despalau, senyor de Gelida) i encara en un altre fogatge de l’any 1515 trobem que en Pere Lloselles, cavaller, i en Francesc Bertran, senyor de Gelida i que molt probablement devien fer estada al dit hostal. Els posseïdors, per arrendament, possiblement, d’aquest hostal o del mas Pèlag, antigament, en tenim constància documentada les següents persones: Un Antoni Duran el comprà l’any 1460 i el seu fill, Antoni Duran, encara el tenia l’any 1513: lo mas den pèlech alou de Montserrat i la meytat de la gleva del mas de la montanya. El 1598 el tenia Pere Joan Barós. El 1623 un Sebastià Casanoves, el 1736 Pere Joan Ordines i el 1827 Josep Llopard que ho tenia pel seu avi Francisco Llopard que el comprà el 1738. A la Beguda Alta hem dit que només hi havia can Bros de la Creu. Aquesta creu de terme ja la trobem citada al segle XVIII. Els posseïdors de can Bros: Són especificats en el quadre 1 (3), però el que no sabem si hi pot haver relació entre Pere Joan Barós (1598) i Jaume Bros (1623). Els propietaris actuals es diuen Bros i que molt possiblement en són descendents. Els barris actuals (les dues Begudes i St. Joan Samora), amb moltes més cases, devien començar a créixer al segle XIX fins a l’actualitat. Essent en el seu origen parcers, masovers... LES MASIES 1.- Ca n’Almirall. Altitud 203 m. El primer Almirall ja el trobem citat l’any 1316 i des d’aleshores i fins al segle passat ha perdurat el cognom. L’origen del cognom el trobem antigament de dues maneres Altomirallo, en llatí, i El Mirall, en català, (1316 i 1327). La genealogia o la propietat dels Almirall la podem seguir, en part, tant en el quadre 1 com en el quadre 2. L’any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L’any 1827 l’extensió de la propietat comptava amb més cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant (el Pi Gros) i un càmping 2.- Can Bosc. Alt. 130 m. De can Bosc en tenim poca informació perquè al segle XVI no el trobem pràcticament esmentat tret en una llibreta de pasqual que els Badall i els Bosc vivien en la mateixa casa. Els hereus els podem trobar en el quadre 2. Antigament es deia lo mas Vilella. Actualment encara es diuen Bosc i el que no sabem és la continuïtat dels hereus. 4.- Can Carafí. Alt. 160 m L’origen del mas molt probablement el podem trobar a l’any 1327 on trobem un Guillem ces Corts de Sent Johan de sa Mora (sic) que anys més tard donà nom al mas que avui coneixem com a can Carafí. A partir del segle XV el Sr. de Gelida Antoni Bertran estableix (1453) el mas de Ces Corts a Antoni Viver, i anys més tard la filla, Joana casada amb Benet Pla, d’Esparreguera, venen (1486) a Rafel Carafí els masos aglevats de Cescorts i de les Parellades. En Rafel deixa el mas a son nebot, per testament, Pere Carafí (1502) i, aquest, ho capbreva, al Senyor de Gelida, Francesc Bertran (1513) que li fa nou establiment amb les següents propietats: lo mas ses corts, la peça de pertinències del mas ses corts, la peça qui ara afet vinya. Durant la primera meitat del segle XVI tenim poca informació i, per ara, no hem pogut establir la successió dels hereus. L’any 1827 tenia una extensió de 83 jornals. Des del segle XVè. s’han dit sempre Carafí fins la pubilla Maria Carafí i Massana (+ 1906) que es casà el 1860 amb Pau Bargalló i Padura i que avui dia continua amb l’actual pubilla Montserrat Elias i Bargalló, casada amb Josep Arqué, i amb néts. 5.- Can Casanoves. Alt. 180 m. l’any 1513 el posseïa un Guillem Miquel amb els següents masos i peces de terra: la casa qui és dins den gros, lo mas puig, la peça del puyol, laltre peça, la peça del albó, la vinyassa, la peça del fornot, la peça prop la malolla den carafí, lo ort, la peça de la sagrera, la peça de vall les oliveres, la peça herma, la peça de la borga? la peça de la pleta, la peça den pasqual, laltra peça dita den vilà. Els hereus els podeu seguir en el quadre 2. 6 i 7.- La casa Gran. Alt. 180. En l’origen eren dues propietats: Can Canals (6) i can Ràfol o Ràfols (7). Un Miquel Canals comprà a Joan Ràfol, l’any 1641 la propietat. Can Canals ja el trobem que el posseïen els Canals el 1453 fins l’any 1704 en què un Pau Canals ven a Ramon Ravella, de Subirats, tots els masos i terres . El mateix Ramon Ravella l’any 1706 comprà diverses peces de terra als hereus de can Casanoves. L’any 1513 Miquel Canals capbrevà: lo mas ses cases, la peça de terra qui és dins ses parets, lo mas derruït nomenat lo mas mora ab una gran peça, una peça de terra, laltre peça gran, los farreginals, lo mas de ses tres? (o tries), la peça nomenada de sareell, altre peça de terra prop lo mas roig, la peça prop lo mas pinyana, la peça de pertinències del mas dez puig, los domenys, la peça nomenada honrada, la part del vall, la peça nomenada dez cocó, la casa den tortosa ab una peça contigua, una petita peciola de terra. L’any 1513 Joan Ràfol capbrevà: los masos mir y vendrell, la peça del ort den miró, la peça bosca, altre peça de bosch appellada formàs, la peça qui és den pere martí, una peça de terra de pertinències del mas viver. Aquesta és una de les propietats més grans de la parròquia de St. Joan Samora i que dels Ravella passà per herència als Llança que eren nobles. 8.- Can Ramondet. (pronúncia actual Rimundet) Alt. 135. L’any 1513 ho capbrevà Jaume Ramondet, usufructuari, i Joana, propietària: lo mas dez prats, una peça de terra campa, lo mas roig, lo mas çarrovira, la peça de pertinències del mas çarrovira. L’any 1667 Isabet Ramondet, pubilla, es casà amb Pau Llopard del mas Vedell de Gelida i a partir d’aleshores es cognominaren Llopard-Ramondet. Al segle següent una altra pubilla es casà amb un Bonastre dels Torrents, cognom que encara continua fins avui dia amb les germanes Bonastre i Ferrer de la Freixeneda. FOGATGE DE SANT JOAN SAMORA, 1515 Jaume Ramondet FOGATGE DE ST. JOAN SAMORA, 1553 Jaume Ramondet QUADRE 1
Orígens de les denominacions de la propietats a la parròquia de Sant Joan Samora. Els nombres fan referència a les masies esmentades. QUADRE 2 LES MASIES DE SANT JOAN SAMORA Propietaris i fogatjats (*)
BIBLIOGRAFIA Baucells i Reig, Josep. El Garraf i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: Inventari
dels pergamins. Depart. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1990.
pàgs. 85-86, perg. 175. ARXIUS Arxiu parroquials de St. Llorenç d’Hortons, Gelida i Martorell |