Senyors de Gelida

Principal ] Gelida ] Introducció general a les masies de Gelida ] Les masies i les cases de Gelida ] Genealogies de masies de Catalunya ] Castell de Gelida ] Santa Llúcia ] [ Senyors de Gelida ] Poblacions ] Articles sobre Gelida ] L'autor ] Contactar ]


ELS SENYORS DE GELIDA
ELS MARQUESOS DE GELIDA


ELS SENYORS JURISDICCIONALS DE LA BARONIA DE GELIDA
per Ramon Rovira i Tobella 

Publicat a "Guia del Castell de Gelida". Alfred Mauri i Ramon Rovira
Ed. Associació dels Amics del Castell de Gelida
Gelida, 1990. Revisat 2003. 
Arxius i Bibliografia.

Aquest treball ha estat possible gràcies a l'ajut de:  
L'Armand de Fluvià, el vescomte de Amaya, 
el marquès de Cerdanyola, el duc de Bournonville
 i al personal dels arxius de Protocols Notarials de Barcelona i de la Corona d'Aragó.

 

CASAL DE BARCELONA (SEGLE X)

SUNYER I ( + v 950)
= 2) Riquilda
(+ v 956)
era fill de Guifré I, el Pelós
fills:
MIRÓ I ( + 966)
BORRELL II ( + 992)
= 1) Ledgarda
fill:
RAMON BORRELL II ( + 1018)

INTRODUCCIÓ AL PRIMER SENYOR DE GELIDA

Ènnec, dit Bonfill, era fill de Sendred i Truitelda. Sendred era fill de Sunifred, abat d'Arles, + v 890, que era germà de Guifré I, el Pelós

EL PRIMER SENYOR DE GELIDA I ELS CERVELLÓ

I    ÈNNEC, dit Bonfill, de Gelida, (+ v 1003)
Procurador de la Casa Comtal de Barcelona i primer Senyor de Gelida
= Egó de Conflent. Filla del vescomte de Conflent
filla:
II   ELIARDA, de Gelida, (+ d1041)
= Hug de Cervelló (+ v 1025/27)
fill:
III    UMBERT, de Cervelló, (+ v1092)
Bisbe de Barcelona (1069-1085)
= Dalmizana
nebot:
IV   GUERAU ALEMANY I, (+ d 1079)
= Ermengarda
fill:
V GUERAU ALEMANY II, (+ v 1097)
= Ponça
fill:
VI   GUERAU ALEMANY III, (+ 1131)
= Arsenda
fill:
VII   GUERAU ALEMANY IV, (+ v 1167)
= Saurina de Camarasa
fill:
VIII   GUERAU ALEMANY V, (+ v 1193)
= 1) Berenguera de Querol
fill:
IX   GUILLEM I, (+ v 1227)
= Elvira de Artusela
fill:
X   GUERAU VI, (+ 1229)
= Gueraua
filla:
XI   FELIPA, (+ v 1235)    sine prole
Succeeix el fill de Ramon Alemany i Gueraua de Cervera:
XII   GUILLEM II, (+ d 1270)  Fundador de la Ferreria de Gelida, 1264
= Alamanda de Cabrera
fill:
XIII   GUERAU VII, de Cervelló (+ d 1309)
= Brunissenda de Cardona
    sine prole legítima
Ven la Baronia de Gelida al rei Jaume II, v 1303:

CASAL DE BARCELONA

XIV   JAUME II, el Just, (+ 1327).  Casat quatre vegades
= 1) Isabel de Castella (1291-95)
= 2) Blanca de Nàpols (1295-1310)

Té la Baronia de Gelida fins l'any 1309 que la permuta amb la comtessa de Pallars junt amb altres castells. Junt amb el castell de Gelida permuta la quadra i comanda de la Joncosa o de la Masó que havia estat dels templers. El rei l'havia alienat l'any 1308 als templers

ELS PALLARS I ELS VALLGORNERA

XV   SIBIL·LA I, XI comtessa de Pallars (+ 1327)
= 1297, Hug VII, de Mataplana i I de Pallars; de la casa d'Urtx
fill:
XVI   ARNAU ROGER II, ( v 1302 + 1350)
= 1) Alamanda de Rocabertí
= 2) Urraca d'Entença
= 3) Elionor de Comenge
   sine prole
Arnau Roger, l'any 1327, confirma els privilegis de la baronia del castell de Gelida
Venda de la Baronia de Gelida a Simó de Vallgornera i a Pere, Jutge d'Arborea, el 1334 però no és fins el 1337 on trobem que el comte de Pallars la vengué al jutge d'Arborea pel preu de 9.146 ll., 11 ss. i 2 ds.

XVII    SIMÓ DE VALLGORNERA I VILALLONGA, (+ 1339)
= Alamanda de Blanes
Dubtós senyor de Gelida. Probablement la tingué poc temps

LA CASA DELS CERVERA

XVIII   PERE III, Jutge d'Arborea, (+ 1346)
= Constança de Saluzzo
germà:
XIX   MARIÀ IV, Jutge d'Arborea, 1r comte de Goceà (+ 1377)
= Timbor de Rocabertí
filla:
XX   BEATRIU, d'Arborea, (+ v 1377/1402)
= v1364, Eimeric, 6è. vescomte de Narbona (+ 1388)

Beatriu era la tercera muller del vescomte Eimeric, comte de Narbona ven la Baronia de Gelida a Berenguer Bertran, ciutadà i banquer de Barcelona, l'any 1367

ELS BERTRAN DE GELIDA

XXI   BERENGUER BERTRAN  (+ 1375)
        Ciutadà i banquer barceloní
= Sibil·la Otilionis, de Falset
fill:
XXII   FRANCESC BERTRAN, cavaller, 1371 (+ d 1417)
= 2) Caterina
fill:
XXIII    ANTONI BERTRAN  (+ d 1458)
= Violant de Torrelles i de Blanes
nét:
XXIV   FRANCESC BERTRAN I DE CALDERS, (+ v 1503).  Fill de Berenguer Bertran i de Beatriu de Calders
= 1458, Violant de Malla i de Torrelles
Francesc Bertran fou cavallerís reial de Pere IV, el Conestable, rei dels catalans (1463-66). El 1472 li confisquen la Baronia de Gelida i no li restitueixen fins l'any 1481, pel rei Ferran II.
Durant la confiscació té la Baronia de Gelida:

XXV   PERE DANSA, donzell
El trobem com a Senyor de Gelida els anys 1478, 79 i 80.  El 1481 F. Bertran deixa la Baronia de Gelida a la seva muller fins 1485:

XXVI    JAUME DESTORRENT I CASASAJA
= Violant Bertran i Malla
Gendre de Francesc Bertran. Té la baronia de Gelida del 1485 al 1493 Fou conseller en cap de Barcelona: 1478, 1484 i 1490
XXVII    VIOLANT DE MALLA
Muller de Francesc Bertran. Té la Baronia de Gelida de l'any 1493 fins vers el 1506.
Fill de Francesc Bertran i Violant de Malla:
XXVIII    FRANCESC BERTRAN I DE MALLA ( +1526)
= 1506, Marquesa Estaper, vda.
filla:
XXIX    ANNA VIOLANT BERTRAN I ESTAPER Tenia una germana anomenada Lucrècia
= 2n 1529 Joan d'Erill Orcau i Requesens (+ 1575)
Joan d'Erill es casà en 3res amb Estefania Despalau, germana d'Enric Despalau
filles:
XXXa 2)    ANNA D'ERILL I BERTRAN
XXXb 2)    MARIA D'ERILL I BERTRAN

A partir d'ara la Baronia de Gelida esdevé un indivís

INDIVÍS A

ELS ERILL I ELS DESPALAU

XXX    ANNA D'ERILL I BERTRAN  (+ 1561)
= 1549 ?, Enric Despalau i Salgueda (+1578)
Tenim coneixença de set filles. Va tenir un fill natural que es deia Dalmau que pretengué posseir la baronia de Gelida
filla:
XXXI    MARQUESA DESPALAU I D'ERILL (+1607)
= 1566, Francesc de Salbà i de Vallseca (+ v1600)
la segona germana:
XXXII    BLANCA DESPALAU I D'ERILL (+ 1610)
= Francesc d'Alentorn, Senyor de la Cardosa, Cervera
la quarta germana:
XXXIII    ELIONOR DESPALAU I D'ERILL (+ 1618)
= Gaspar Ferran i de Calders, de Vilafranca
neboda:  filla de Paula Despalau (+ 1593) que era la sisena germana. No coneixem el pare, però pensem que es deia de cognom Cardona
XXXIV    ÀNGELA DESPALAU (v 1593 + v 1646).  Òlim Angela de Cardona
= 1615 Francesc de Tort i d'Oluja (+ 1653)
L'escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida és d'ell. Les tres filles d'aquest matrimoni van néixer i ser batejades a Gelida. Es va casar en segones (a Gelida, 1651) amb Esperança de Bartrola. Va viure els darrers anys de sa vida a Gelida, on hi morí

ELS TORT, ELS MARIMON, ELS ARRÓSPIDE I ELS TRÉNOR

La tercera filla (l'Agnès) de Francesc de Tort i Àngela Despalau actuà com a senyora de Gelida durant alguns anys. AGNÈS DE TORT I DESPALAU (1631 + 1697) = 1653 Miquel Ramon de Millsocós, castlà i senyor de Subirats

XXXV    ELIONOR DE TORT I DESPALAU  (1618-1680)
= 1635 Joan de Marimon de Cartellà de Farners, Senyor de Cerdanyola (+1674)
fill:
XXXVI    FELIU DE MARIMON I DE TORT (1636 + 1721), primer marquès de Cerdanyola, 1690. Regent de la Tresoreria Reial i del Consell de sa Majestat
= 1661 Jerònima de Corbera-Santcliment i de Ponts
fill:
XXXVII    JOSEP DE MARIMON I DE CORBERA-SANTCLIMENT (1662 + 1744) segon ms. de Cerdanyola
= 1686 Maria Francesca Fernàndez de Velasco i Reguer
fill:
XXXVIII    JOAN ANTONI DE MARIMON I FERNANDEZ DE VELASCO
(1691 +1756) tercer m. de Cerdanyola
= 1733 Josefa de Boïl d'Arenós i de Figuerola
fill:
XXXIX    JOSEP ANTONI DE MARIMON I DE BOÏL D'ARENÓS (1744 +1794) quart m. de Cerdanyola
= 1771 Josefa de Perellós i de Lanuza
fill:
XL    JOSEP PASQUAL DE MARIMON I DE PERELLÓS (1774 +1832) cinquè m. de Cerdanyola
= 1r Pilar de Palafox
= 2n Carme de Marí
= 3r Cristina de Bellvís
sine prole
El 1806 la Casa del Senyor de Gelida la tenia la família Barceló. El 1812 es decreta la primera abolició de les jurisdiccions senyorials.
Josep Pasqual de Marimon l'any 1815 ven el Castell de Gelida a la família Leblond, militars. El 1909 la família Altimires adquireix el Castell a la família Genés, que eren familiars descendents dels Leblond
El germà de Josep Pasqual de Marimon:
XLI    JOAN MARIA DE MARIMON I DE PERELLÓS (1775 +1838) sisè m. de Cerdanyola
= 1818 Maria dels Dolors de Querí i de Peñafiel
El 1837 s'aboliren, definitivament, les senyories jurisdiccionals per reial decret de la reina Isabel II, d'Espanya.  Continuem la genealogia dels senyors de Gelida fins els nostres dies.
filla:
XLII    MARIA DELS DOLORS DE MARIMON I DE QUERÍ (1819 +1855) setena marquesa de Cerdanyola
= 1841, Joan d'Arròspide i Chasco, militar
fill:
XLIII    JOSEP MARIA D'ARRÓSPIDE I DE MARIMON (1842 +1893) vuitè m. de Cerdanyola
= 1867 Maria Isabel Alvárez i Montes
filla:
XLIV    MARIA DEL CARME D'ARRÓSPIDE I ALVÁREZ (1868 +1928) novena marquesa de Cerdanyola
= 1893 Vicenç Trénor i Palavicino
fill:
XLV    JOSEP MARIA TRÉNOR I D'ARRÓSPIDE (1906-2000) desè m. de Cerdanyola
=   v1937 Pilar Suárez de Lezo i López Altamirano (1913-1965)
fill:
XLVI  JOSEP MARIA TRÉNOR i SUÁREZ de LEZO onzè m. de Cerdanyola (*1939 - +2011). Darrer marquès de Cerdanyola. Morí a Cerdanyola del Vallès el 13-12-2011

= 25-07-1973 SAS Elisabeth-Alenxandra de Löwenstein-Wertheim-Rochefort (*1944)
XLVII  JOSEP MARIA TRÉNOR i LÖWENSTEIN  dotzè m. de Cerdanyola (*1974). Fills Blanca i Josep Maria
 

INDIVÍS B

ELS ERILL, ELS PERAPERTUSA, ELS BOURNONVILLE I ELS PINÓS

XXX    MARIA D'ERILL I BERTRAN  (+1607)
= Antoni de Perapertusa
fill:
XXXI    PERE DE PERAPERTUSA I D'ERILL (1573 +1624) primer vescomte de Jóc, 1599
= 2n  Rafaela de Vilademany-Cruïlles-Oms (+1624) baronessa de Rupit
fill:
XXXII    ANTONI DE PERAPERTUSA I DE VILADEMANY-CRUÏLLES-OMS (1597 + 1676) segon v. de Jóc i baró de Rupit
= 1629 Cecília de Clariana i Descatllar
nét: fill de Maria de Perapertusa (+1660) i de Jean-François de Bournonville, marquès de Risburg
XXXIII    FRANCESC ANTONI DE BOURNONVILLE I DE PERAPERTUSA (1660 +1726) primer m. de Rupit, 1681, i tercer v. de Jóc
= 1681 Manuela d'Erill, baronessa d'Orcau
fill:
XXXIV    FRANCESC SALVADOR DE BOURNONVILLE I D'ERILL (+ 1756) segon m. de Rupit, quart v. de Jóc i baró d'Orcau
= 1r 1709 Maria Martina Funes de Villalpando Gurrea Sanz de Latrás
= 2n 1726 Maria de Ribera i de Josa
sine prole
El segon marquès de Rupit ven la meitat de la Baronia de Gelida als Pinós amb data 27-7-1733

XXXV    JOSEFA DE PINÓS I URRIES  (1689 +1747) segoma marquesa. de Barberà
= 1710 Josep Galceran de Pinós i de Sacirera

La segona marquesa de Barberà ven la meitat de la baronia de Gelida als Dalmau amb data 25-8-1733 pel preu de 16.400 lliures

ELS DALMAU

XXXVI    FRANCESC DE DALMAU I MAS  (+1764) cavaller, 1756, de Montbrió del Camp
=  Maria Anna Fals (o Falç) i Oliva, de Sitges
sine prole
germà:
XXXVII    JOSEP DE DALMAU I MAS (+1785)
=  Rosa Bargalló i Hortoneda
fill:
XXXVIII    DOMÈNEC DE DALMAU I BARGALLÓ (+ 1794)
= Francesca Fals i Roger
fill:
XXXIX    RAMON DE DALMAU I FALS (+ 1824)
=  Teresa d'Amat i Miquel (+1837)
Ramon de Dalmau l'any 1816 aprova la venda del Castell de Gelida
fill:
XL    DOMÈNEC DE DALMAU I D'AMAT (1810 +1879)
= 1839 Maria Ventura d'Olivart i de Pinzano, de les Borges Blanques
Darrer senyor de Gelida encara que sempre actuà la seva mare (Teresa "de Dalmau")

Domènec de Dalmau i d'Amat

RamonDalmau.jpg (17612 bytes)

DOMÈNEC de DALMAU i d'AMAT (1810 - 1879)
Darrer Sr. de Gelida

RAMON de DALMAU i d'OLIVART
Marquès d'Olivart
(1861 - 1928)

fill:
XLI    RAMON MARIA DE DALMAU I D'OLIVART (1861 +1928) primer marquès pontifici d'Olivart, 1882. Jurista i Catedràtic de dret internacional
= 1882 Rita de Falces y de Machado
fill:
XLII    RAMON JORDI DE DALMAU I DE FALCES (1893 +1970) primer marquès d'Olivart, 1929
= 1963 Matilde Pérez del Pulgar
sine prole
nebot:
XLIII    ANTONIO ORELLANA-PIZARRO Y DE DALMAU (1921 + 1992), vescomte de Amaya
= 1971 Socorro González Gómez de las Cortinas
fill:
XLIV    HERNANDO DE ORELLANA-PIZARRO Y GONZÁLEZ
v1995 Antonia Sáenz y Hurtado
Té successió.
És l'actual vescomte de Amaya

germà del XLIII:
XLIV   GONZALO DE ORELLANA-PIZARRO Y DE DALMAU (* 1926)
=  1955 Elisa Ruiz de Elvira y Bellón:
Cinc fills: M. del Carmen, Gonzalo, José M., Ignacio i Sonsoles.
És l'actual marquès d'Olivart (22-2-1994)

 

MARQUESOS DE GELIDA


Aquest marquesat fou concedit a l'industrial Sr. Joaquim Jover i Costas l'any 1896 per haver prestat els seus vaixells de vapor al govern espanyol durant la guerra de Cuba. Fou el propietari de la desapareguda fàbrica de paper "La Gelidense", del molí fariner de Cal Piula, can Duran de la Costa, can Bargalló...

JOAN JOVER i SERRA (*Igualada 26-09-1823 - + Barcelona 22-02-1879), fill de Bonaventura Jover i Amigó, d’Igualada, i de Victòria Serra i Móra, de Capellades (casats el 1809)
= Barcelona 20-05-1853 Maria Rosa Costas i Llucià (*la Torre de Claramunt 18-02-1826 - + Barcelona 29-03-1905), filla de Francesc Costas i Matoses, de la Torre de Claramunt, i de Maria Llucià i Rovira, de Sant Pere de Riudebitlles
fill:
JOAQUIM JOVER i COSTAS (*Barcelona 30-05-1854 - + Barcelona 04-10-1922). 1r Marquès de Gelida (1896), fill de Joan Jover i Serra, d’Igualada, i de Maria Rosa Costas i Llucià, de la Torre de Claramunt
= Sant Gervasi de Cassoles 23-04-1880, Consol Vidal i Moragas, (*Barcelona 04-01-1862 - + Barcelona 08-10-1948), 2a Marquesa pontifícia de Moragas, filla de Josep Rufí Vidal i Nadal i de Consol Moragas i de Quintana, 1a Marquesa pontifícia de Moragas, tots de Barcelona
filla:
CONSOL JOVER i VIDAL (*Barcelona 29-01-1881 + Barcelona 10-08-1957, 2a Marquesa de Gelida
= Donosti 24-06-1901 Eusebi Güell i López (*Barcelona 31-12-1877 - + Barcelona 03-07-1955) 2n Vescomte de Güell, fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi, de Barcelona, 1r Comte de Güell, i d’Isabel López y Bru, Gran d’Espanya sense denominació i germana del 2n Marquès de Comillas, (*Santiago de Cuba 1851 - + Comillas 1924)
fill:
EUSEBI GÜELL i JOVER (*Barcelona 19-01-1904 - + Barcelona 28-01-1990) 3r Marquès de Gelida i 3r Vescomte de Güell
= Barcelona 14-01-1927 Lluïsa de Sentmenat i Güell (*Barcelona 02-01-1902 - + Barcelona 25-08-1993), filla de Carles de Sentmenat i de Sentmenat, 9è. Marquès de Castelldosrius, Gran d’Espanya, 2n Marquès d’Orís i 2n Baró de Santa Pau i d’Isabel Güell i López
fill:
EUSEBI GÜELL i de SENTMENAT (Barcelona 15-01-1928 +Barcelona 24-01-2018) 4rt Marquès de Gelida i 4rt Vescomte de Güell
= Badalona 17-07-1956 Maria del Carme Malet i de Travy (*Barcelona 22-03-1930), filla de Josep Maria Malet i Estruch i de Núria de Travy i de Vedruna
fills:
Maria del Carme, Maria de la Pau, Maria Lluïsa, Llúcia i EUSEBI GÜELL i MALET Vè. vescomte de Güell
MARIA del CARME GÜELL i MALET Vena. marquesa de Gelida.

 

 

ARXIUS I BIBLIOGRAFIA

FONTS DOCUMENTALS

ARXIUS

ACA  Arxiu General de la Corona d'Aragó.
IMHB  Institut Municipal d'Història de la Ciutat de Barcelona (Casa de l'Ardiaca).
ACCB  Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona.
ADB  Arxiu Diocesà de Barcelona.
AHPNB  Arxiu Històric de Protocols Notarials del Col.legi de Notaris de Barcelona.
AMHGE  Arxiu Municipal Històric de Gelida.
APG  Arxiu Parroquial de Gelida.
RPM  Registre de la Propietat de Martorell.
AAM Arxiu de l'Abadia de Montserrat.
AHPZ Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, Fons de la Casa Ducal d’Híxar (ADH), V sales, 1301 lligalls.

BIBLIOGRAFIA

AA.DD.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. v. V. Barcelona, 1982.

ACEC: Visita a Gelida del 24 al 26 d'agost del 1879, a " L'Excursionista. Butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques", núm. 25, 26 i 27. Barcelona, 1880.

Lleó BERGADÀ: 3r. Aplec Excursionista i de Germanor Penedesenc a Gelida. 1932.

Lleó BERGADÀ i Enric CARAFÍ: Gelida, notes per a la seva història: senyors feudals, a "Vida Parroquial de Martorell", núm. 73. Martorell, 1969.

Enric CARAFÍ i Joan CIVIL: Cinc Esglésies Gelidenques. Barcelona, 1972.

Els Bertran, Senyors de Gelida, a "Cantillepa", núm. 64. Gelida, 1973.

Enric CARAFÍ i Alfred MAURI: El castell de Gelida. Gelida, 1983.

F. CARRERAS I CANDI: Geografia General de Catalunya. v. V. Barcelona, 1908-1918.

Rafael DALMAU (ed.): Els Castells Catalans. vv. I, II i III. Barcelona, 1967-1979.

J. DOMÈNEC I BARGALLÓ: La població de Gelida a través dels temps. 1a. part. Inèdit. Gelida, 1987.

Armand de FLUVIÀ: Els primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya. Barcelona, 1989.

JM. FONT I RIUS: Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Barcelona-Madrid, 1969.

GEC: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1969-1989.

GENERALITAT DE CATALUNYA: Inventari Arquitectònic de l'Alt Penedès. v. II. Barcelona, 1986.

J. IGLESIAS I FORT: Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles, 1358-1975. Vilafranca del Penedès, 1988.

S. LLORAC I SANTIS: El Penedès durant el període Romànic. Sant Sadurní d'Anoia, 1983.

P. MADOZ: Diccionario Geográfico, Estadístico e Histórico de España y sus posesiones de ultramar. v. III. Madrid, 1850.

M. MARIANO RIBERA: Genealogia de la Nobilissima Familia de Cervellón. Barcelona, 1733.

MARTI-NIQUI-MIQUEL: Els processos de l'Arxiu Diocessà de Barcelona. Barcelona, 1984.

J. MAS: Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. vv. XII i XIII. 1914.

Alfred MAURI: El Castell de Gelida. Visita de l'IEP. Gelida, 1988.

La seqüència estratigràfica de les estructures murals del castell de Gelida. Premi Fundació Melcior Colet, 1989. Inèdit.

F. MIQUEL I ROSSELL: Liber Feudorum Maior. Barcelona, 1947.

E. MITJANA DE LES DOBLES: Los Bertran de Gelida. Inèdit. Barcelona, v. 1930.

LL. MONREAL i M. DE RIQUER: Els Castells Medievals de Catalunya. Barcelona, 1958.

J PASQUAL: Sacra Cathalonia Antiquitatis Monumenta. s. XVIII. Mans. 729, Bib. de Catalunya, v. III.

B. PEDEMONTE: Notes per a la història de la Baronia de Castellvell de Rosanes. Barcelona, 1929.

S. PUIG I PUIG: Episcopologio de la sede Barcelonensis. Barcelona, 1929.

J. RIUS I SERRA: Cartulario de Sant Cugat del Vallès. Barcelona, 1946-47.

LL. SOLE I SABARIS: Geografia de Catalunya. AEDOS. Barcelona, 1958.

F. TORELLO i F. PERACAULA: Gelida, notes pera sa història. Barcelona, 1906.

F. UDINA MARTORELL: El "Llibre Blanch" de Santes Creus. Cartulario del s. XII. Barcelona, 1947.

El archivo condal de Barcelona en los ss. IX-X. Barcelona, 1951.

R. VENDRELL I VENDRELL: La Desamortització al Penedès. St. Pere Molanta, 1989.

J. VILLANUEVA: Viaje Literario por las Iglesias de España. v. X. València, 1821.


Tornar al capdamunt