Uns precedents

A Gelida no és la primera vegada que es tracten les masies i cases de pagès. Precisament ara fa trenta anys a la Galeria d'Art, Sol Solet, a l'11 de setembre de 1976, s'inaugurava, durant tot el mes, una primera exposició fotogràfica titulada "Les  Masies de Gelida" amb fotografies de Xavier Buch sota la guia de l'Enric Carafí i Morera, de l'Equip Recerca, que ja des de l'any 1971 a les revistes locals i gelidenques "La Voz de Gelida", després "Cantillepa" ja havia fet una sèrie d'articles sobre les masies i cases de pagès de Gelida. Després d'aquesta exposició, l'Enric i la Conxita Boncompte, junt amb els martorellencs Carles Gili i Lluís Móra, segurament engrescats per la feliç iniciativa, encetaren un treball més ampli d'informació gràfica, de consulta de documents originals i fotocopiar-los, d'enquestes escrites i orals, anotacions, recollida d'articles d'arreu, fetes per tot el terme de Gelida, i de fora. Això es començava l'any 1977 (d'ara endavant equip77) i que continuà fins l'any 1980, més o menys, esdevenint el treball paralitzat per motius adversos. El material recollit ens ha estat deixat per poder treure'n alguna informació per completar el nostre treball, després d'haver fet el nostre, i que ens cal agrair de la manera desinteressada que han obrat.

Unes dedicacions

Calia fer unes dedicacions i uns recordatoris. Primerament unes dedicacions als meus pares, muller, fills i família, perquè som descendents laterals de gairebé de la majoria de les masies de Gelida. Segonament uns recordatoris. A la meva àvia materna, Teresa Pasqual i Oller (Gelida 1899 - Gelida 1984), de cal Tinquet del carrer de la Barceloneta de Gelida, que havien estat fins a primers decennis del segle XX masovers de can Valls, masia ara ja desapareguda i llar natalícia de la meva àvia, oriünds de can Pasqual a finals del segle XVIII. Al meu besavi matern, Raimon Tubella i Carreres (Gràcia, Barcelona 1850 - Gelida 1920), que en el darrer quart del segle XIX començà a prendre notes de la seva família en una llibreta (una pàgina) que conservo amb afecte, i que fou, que jo sàpiga, per ara, el primer genealogista de la meva família.

Un dels motius de la genealogia

El fonament de la nostra existència són els nostres avantpassats. Sense els nostres avantpassats no existiríem. Tots tenim uns pares, quatre avis, vuit besavis, setze rebesavis, etc. i, només, que en faltés un, conegut o desconegut, ja no fórem aquí. No podem oblidar les nostres arrels, sigui d’on siguin, vinguin d’on vinguin. Les nostres genealogies formen la història familiar i col·lectiva en la manera més propera. La genealogia no és exclusiva de persones privilegiades sinó que ens afecta a tots.

Uns antecedents de l'autor

La dedicació a la genealogia és justificada en les primeres incursions en la història local de Gelida i així a l’any 1989 em fou proposada, la preparació d’un nou llibre sobre el castell de Gelida coincidint amb el 25è. aniversari de la fundació de l’AACG, que se celebraria l’any següent, aleshores l’amic Josep Boncompte, president de l’AACG, confià amb mi que fes una nova recerca, un cop incorporat a la Junta, sobre la revisió i actualització de la documentació sobre el castell de Gelida, després l’Alfred Mauri, un altre puntal de l’Associació, em donà coratge per prosseguir a la revisió i l’ampliació, i en acabat, ell, l'Alfred, donar cos, amb seva experiència, al treball fent així l’obra titulada "Guia del Castell de Gelida". No vull oblidar altres companys que m’ajudaren, l’Enric Carafí, el Josep Domènech i el Salvador Llorach, en la meva estrena als arxius de Gelida i de Catalunya.

En el recull que vaig obtenir en diferents arxius, i en alguns mai no s’hi havia accedit d’una forma tan assídua. Així com a exemple en les recerques notarials a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) on vaig obtenir una informació sobre alguns senyors de Gelida va ser cabdal per a l’elaboració d’un nou llistat dels senyors de Gelida revisat i ampliat fins al segle XX. Aquesta fou potser la més gran estrena en la genealogia vinculada a Gelida, aquí també cal agrair a l’amic, i que després m’acceptà a la Junta de la Societat Catalana de Genealogia, l’Armand de Fluvià, uns anys després, i que encara en formo part, com també la seva revisió, ampliacions de l’esmentat llistat. No vull tampoc oblidar al Domènech que m’introduí a l’Arxiu de Corona d’Aragó, sobre la documentació de Pere IV, rei de Catalunya, amb la seva estada a Gelida i tota la documentació que en feia referència. Tal com deia fa poc la meva primera estrena en la genealogia fou la dels senyors de Gelida, després en seguiren d’altres, com ara els senyors de la baronia de Castellví de Rosanes, amb totes les poblacions que hi comprenien. L’any següent, 1991, de la publicació de la Guia, vaig realitzar un curs de genealogia que impartia l’Armand que em donà més cos a prosseguir científicament la genealogia, i fou aleshores que un dia d’una manera informal em proposà que fes les genealogies dels hereus de les masies tal com feia un altre noi, l’Esteve Canyameres, a Sentmenat, i després de donar-li voltes, i al cap d’un temps li vaig respondre que ja havia iniciat la recerca sobre els hereus de les masies a Gelida: i em respongué, Ah, sííí, em maleiràs els ossos. El cert és que mai no li he maleït els ossos, però me’n recordo de l’anècdota.

L’elaboració dels arbres encara continua, de fet no s’acabarà mai, perquè sempre hi haurà dades per afegir, ampliar, corregir etc. Segurament molts es demanaran perquè serveix això dels arbres dels hereus, doncs la resposta és fàcil: Són per a molts gelidencs o d’arrels gelidenques els seus avantpassats. Això es pot aplicar a moltes altres poblacions. Alguns diran que no serà tant. Fixem-nos que només que a Gelida des de el segle XIV a finals del XVIII el nucli que avui coneixem com el poble de Gelida no existia pràcticament, i per tant, l’habitabilitat durant segles estava disseminada pel territori de Gelida, més del 90% de població de Gelida habitava en masies, o similars, (la baronia de Gelida comprenia la parròquia de St. Pere de Gelida, les parròquies de St. Llorenç d’Hortons i St. Joan Samora que avui conformen el municipi de St. Llorenç d’Hortons) en les masies, i com exemple dues cases que podríem considerar com a masies o menestralies, ja que a més d’exercir com a pagesos eren sastres, fusters, teixidors... que encara són dins el nucli, cal Terra i cal Rius, són ancestrals. Serveixi com a comentari que les meves genealogies dels hereus han traspassat fronteres per a altres genealogistes que tenen arrels a Gelida. Avui em satisfà haver col·laborat d’una manera desinteressada d’ajudar a completar les seves genealogies; i perquè no dir, que, a mi, també m’ajuden a completar, corregir o ampliar alguna branca o generació en els meus arbres, en recerques puntuals que altres han realitzat en altres poblacions. Aquest intercanvi està a les beceroles en el nostre país, a Catalunya o a l’Estat Espanyol, si ho comparem en altres països més culturalitzats. Pensa-m’hi.