|
| El nom procedeix del sobrenom d'en Jaume
Miquel dit lo batlle vell, s. XVII. Antigament lo mas Baulús. Eren tres
masos aglevats: Baulús, Sallena i Gayà. L'any 1598 trobem: Mas
Campanyà (a) Prats, antigament Baulús (a) Bartomeu Arbert, ara mas Font. La
propietat: Miquel (s. XVI), Font (s. XVI-XVII). Arbre dels hereus: Mata? Freixes (s.
XVIII), Guitard, de Cervelló (s. XVIII-XX), Bonastre, de St. Llorenç d'Hortons (s. XX),
venda: Sert-Welsch, comte de Sert (s. XX), venda: Canals (s. XX), venda: Giró (s. XX)
|
ARBRE DE CAN
BATLLEVELL
JOAN MIQUEL (doc.
1513)
LLORENÇ FONT (doc. 1598)
fill:
PERE FONT (doc. 1623)
N.N MATA (doc. 1828)
filla:
MARIA FREIXES i MATA ( = Climent Guitard i Pi) Veure
can Guitard de Cervelló
fill:
JOSEP GUITARD i FREIXES (CM, St. Feliu de Llobregat, 1809)
Passa al germà hereu de can Mata de l'Abelló
Continua l'arbre a can Mata de l'Abelló
Retorn al principi
|
| |
|
EL MAS PERELLÓ
DE SANT SALVADOR
L'origen de la denominació Perelló la trobem datada ja 1286 (o 1216) segons un pergamí
que se serva a l'arxiu de la catedral de Barcelona i en el qual ens diu que un Arnau de
Perelló, de Martorell, fa un llegat de sis diners a la capella de St. Salvador segons
consta en el seu testament. El mas Perelló ja el trobem datat al segle XVI i que el
senyor de Gelida Francesc Bertran li fa carta precària a un Joan Oller. Aquest Joan Oller
també posseeix lo mas Marsans que està a la parròquia de St. Joan Samora i lo
mas de na Perellona el qual limita a ponent amb la capella de St. Salvador.
L'any 1736 un Jaume Oller, de St. Salvador, diu que té tot aquella heretat i casa dit lo
mas Oller i antigament lo mas Perelló. Aquesta heretat fa trenta quarteres de
sembradura i diu que a ponent limita amb la capella de St. Salvador i amb terres de can
Duran de la Costa. Al segle passat (1823) trobem que l'hereu és un Miquel Torrents que es
casà amb Maria Calaf. Al llarg dels segles trobem només dues cases a St. Salvador:
la casa dels Oller i la casa-capella de St. Salvador. Els Oller, i per maridatge Torrents,
van tenir moltes terres que durant al segle passat les anaren venent, per establiment
emfitèutic, naixent així el barri de St. Salvador. Un dels impulsos, probablement,
del creixement del barri de St. Salvador fou els propers molins paperers.
|
ARBRE DE
CAL BITXO DE ST. SALVADOR DE GELIDA
JOAN OLLER (doc. 1513)
NN OLLER
III NN OLLER
fill:
IV PERE OLLER (= v 1574)
fill:
V PERE PAU OLLER i DEU (* Gelida 1575 = v 1611 + d 1621)
fill:
VI PAU OLLER i ESTEVE ( = Gelida 1638)
fill:
VII RAFEL OLLER i RAMONDET ( = Gelida 1665)
fill:
VIII JAUME OLLER i MIQUEL (= Gelida 1691)
filla:
IX MARIA OLLER i BOSQUETS ( = v 1730)
filla:
X MARIA ÀNGELA CANALS i OLLER ( = Gelida 1750)
fill:
XI JAUME TORRENTS i CANALS-OLLER (= Gelida 1795)
fill:
XII MIQUEL TORRENTS i RIGOL (= 2n Gelida 1818 + v1824)
fill:
XIII MIQUEL TORRENTS i CALAF (= Gelida 1845)
fill:
XIV JOSEP TORRENTS i OLLER ( = Gelida 1871)
fill:
XV JOAN TORRENTS i FOSSALBA ( = Gelida 1905)
fill:
XVI JOSEP TORRENTS i RIUS ( = v 1930)
fill:
XVII JOSEP TORRENTS i ROVIRA ( = Pallejà 1960). Difunt, continuen fills, néts i
germans
Retorn al principi
|
|
|
|
| Pres del cognom Cartró. Antigament eren dos
masos aglevats anomenats lo mas Puigbert ( d'en Puig Esbert) y lo mas de la Vall.
Can Nicolau (s. XVI-XVII). Modernament també s'ha dit can Rius. Arbre dels hereus:
Casanoves (s. XV-XVI), Nicolau, de Castellbisbal (s. XVI), Cartró, de St. Llorenç
d'Hortons (s. XVI-XIX). La propietat per vendes: (s. XIX) Trabal Bultó (s. XIX-XX).
Venda: Carreres (s. XX). Venda: Rius, de Barcelona (s. XX). Venda: Heretat Juvé i Camps
(s. XX).
|
ARBRE DE
CAN CARTRÓ
I BERNAT CASANOVES (doc. 1.491?)
fill:
II GUERAU CASANOVES (doc. 1513 i 1515)
fill:
III PERE CASANOVES (doc. 1525)
filla:
IV MARGARIDA CASANOVES (CM, Terrassa 1530)
fill:
V SEBASTIÀ NICOLAU i CASANOVES (+ Gelida 1591)
filla:
VI JOANA NICOLAU i CLARAMUNT (= a 1599 )
fill:
VII MIQUEL CARTRÓ i NICOLAU (v 1635)
fill:
VIII PAU CARTRÓ i SORIÀ (= Gelida 1681)
fill:
IX PAU CARTRÓ i MATARRODONA ( = v 1713)
fill:
X FRANCESC CARTRÓ i ESTRUC ( = v 1745)
fill:
XI SADURNÍ CARTRÓ i BAIXÓ ( = Gelida 1773)
fill:
XII FRANCESC CARTRÓ i SÀBAT ( = Gelida 1804)
fill:
XIII JAUME CARTRÓ i LLOPARD del mas Osset ( = Gelida 1828)
fill:
XIV JAUME CARTRÓ i MILÀ ( = v 1879)
Darrers hereus per venda vers l'any 1880
filles: Maria i Emilia casades amb dos germans Rius.
Continuen els descendents i igualment en continuen descendents laterals cognominats
Cartró
Retorn al principi
|
|
|
|
Pres del cognom Castany. Dos masos aglevats anomenats el
Puig de Casanova y de Cogomàs.
Cogomàs (s. XIII-XIV), venda?: Ramon (s.XIV-XV). Arbre dels hereus: Duran (s. XV),
Castany (s. XVI-XVIII), venda? Convent de Sta. Caterina de Barcelona. Venda: Civil de la
Ferreria (s. XVIII-XX), venda: Riba, venda: Carreres, oriünds de Llers, (s. XX), Massana
(s. XX).
|
ARBRE DE CAN
CASTANY
JOAN DURAN
(doc. 1448)
fill:
II FRANCESC DURAN (doc. 1513)
germana:
II JOANA DURAN ( = Felip Castany) (doc. 1513)
fill:
III JOAN CASTANY (+ a 1587)
fill:
IV GABRIEL CASTANY (+ 1587)
fill:
V FELIP CASTANY ( = 1573)
fill:
VI GABRIEL CASTANY i FORMOSA
fill:
VII JOAN CASTANY i MONTSERRAT ( = 1660)
fill:
VIII PAU CASTANY i PASTELLER ( = 1718)
No ens consten successors. Anys més tard la propietat la tenia el convent de Sta.
Caterina i després passà als Civil, per compra, abans de l'any 1775 de la Ferreria
Retorn al principi
|
|
|
|
05
DURAN DE
LA COSTA, CAN
|
Desapareguda
| |
Pres del cognom Duran. Masia desapareguda. Antigament dit lo
mas de la torra Brocarda.
Arbre dels herus: Terme (s. XV), Duran (s. XV-XVIII), venda: Convent de la Casa de Déu de
Miralles de Castellví de Rosanes (s. XVIII), venda: Margenat, vda. Bargalló, de St.
Esteve Sesrovires (s. XVIII-XIX?), Torres-Serrallac (s. XVIII-XIX?), Roca, de Barcelona?
(s. XIX), Ferrer (s. XIX-?), venda: Jover, Güell, marquesos de Gelida, (s. XX). Mas venut
a peces de terres (s. XX).
|
ARBRE DE CAN DURAN DE LA
COSTA
BERNAT TERME
(doc. 1408 i t. 1421)
fill:
ANTONI TERME (t. 1452)
filla:
JOANA TERME (doc. 1513)
fill:
PERE DURAN (doc. 1513)
PERE DURAN (doc.
1623)
fill:
MAGÍ DURAN (t. 1666)
fill:
JOSEP DURAN
fill:
FRANCESC DURAN
filla:
MARIA DURAN
Venda del mas l'any 1744.
Retorn al principi
|
|
|
|
| Pres del cognom Duran. Al
s. XV-XVI dit l'hospital "hospitio". La
casa d'en Duran s. XVI. Castellet (s. XV),
venda dels senyors de Gelida als Duran (s.
XV-XVIII), Almirall (s. XVIII-XX).
|
ARBRE DE CAN DURAN
DEL PUIG
I PERE DURAN (doc. 1448-1453)
fill:
II PERE DURAN (CM 1467)
fill:
III JOAN DURAN (doc. 1482-1513)
fill:
IV PERE DURAN (+ a 1573)
fill:
V FELIP DURAN i FOSSAR ( = a 1540)
fill:
VI MONTSERRAT DURAN (+ Gelida 1619)
fill:
VII PERE DURAN i PETIT ( + Gelida 1641)
fill:
VIII JAUME DURAN (+ Gelida 1664)
fill:
IX ISIDRE DURAN i ALMIRALL (= Gelida 1666)
fill:
X ANTONI SIMÓ DURAN i CIVIL (= Gelida 1707)
fill:
XI JAUME DURAN i ALMIRALL (= Gelida 1733) sine prole
germana:
XI ANNA MARIA DURAN i ALMIRALL ( = Gelida 1727)
fill:
XII JAUME ALMIRALL i DURAN ( = Gelida 1758)
fill:
XIII PAU ALMIRALL-DURAN i ROMAGOSA ( = 2nes Corbera de Llobregat 1794)
fill:
XIV PAU ALMIRALL-DURAN i AMIGÓ ( = Gelida 1813)
fill:
XV HERMEGILD ALMIRALL-DURAN i MILÀ ( = Gelida 1861)
fill:
XVI JOAN de Mata ALMIRALL i BOSCH de NOYA ( = Gelida 1898)
fill:
XVII HERMENEGILD ALMIRALL i ROMEU ( = Gelida 1931) = ROSA LLOPART i
MIR, pubilla de can Martí de Dalt i de can Julià
fill:
XVIII ANTONI ALMIRALL i LLOPART ( = Gelida 1960)
Dues filles. Una casada i amb descendència.
En continuen dues generacions més, germà i descendents
Retorn al principi
|
|
|
|