|
Una
primera aproximació d’algunes masies de Corbera de Llobregat i de l’antic
Priorat de Sant Ponç de Corbera (Baix Llobregat). Per Ramon Rovira i Tobella Continuant amb altres articles sobre les masies de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons, encetem ara una primera aproximació de les genealogies dels hereus i propietaris d’algunes de les masies de l’antiga baronia de Corbera segons l’estat de les investigacions que tenim fetes fins ara. Corbera, en comparació amb Gelida, presenta més dificultats per seguir els hereus o les propietats ja que, per exemple, en el cadastre de l’any 1761 només un 55 % eren habitades pels seus propietaris. Molts propietaris vivien en altres poblacions de la comarques del Baix Llobregat, Vallès, Barcelonès, Maresme... La resta, el 45 %, hi vivien masovers o jornalers. Des d’antic existia una divisió de les masies dins el terme de Corbera: les de l’Avall i les de l’Amunt que no cal confondre amb el barri de l’Amunt, però sí amb la seva proximitat. Mentre que les masies de l’Avall reunia totes les que eren, en gran part, de la Riera de Corbera que desemboca al Llobregat, tocant als termes de St. Andreu de la Barca i de Pallejà, i l’Amunt la part de la riera de Rafamans i la part més alta de terme de Corbera. Les masies del St. Ponç de Corbera són dins el terme de Cervelló, o sigui tota banda dreta de la riera de Rafamans i dels torrents que hi desemboquen. Aquestes masies des del segle XVI, i segurament de més abans, feien prestacions dominicals a St. Ponç (no apareixen en els capbreus de Cervelló fent prestacions als senyors de Cervelló), però l’any 1583, St. Ponç passà a ésser sufragània de Santa Maria de Corbera, i des d’aleshores trobem en certa regularitat registrats als llibres sagramentals i notarials de Corbera. Podreu seguir o consultar millor els arbres dels hereus resumits en la web: http://www.gelida.org/Corbera Masies de l’Amunt: Aragall, ca n’. Antigament anomenat segurament lo mas Avinyó. Melcior Penyella, fill de can Penyella de la Creu, es casà amb una cabalera de can Canals de la Serra i foren els primers estirps de ca n’Aragall. Es digueren els Penyella del Mas. Amb la pubilla, Magdalena Penyella del Mas i Valls que es casà vers l’any 1678 amb un Francesc Aragall i que no sabem d’on era originari. Continuen els Aragall fins Pau Aragall i Oller de la Muntanya, darrer hereu, casat el 1880 amb Magdalena Roig i Font-Ginebreda. L’any 1895 la propietat passà a la Sra. Vicenta Parera i Faura, vda. de Fèlix Salvany, de Vilanova, i resident a Madrid, i aquesta, la vengué el mateix any Josep Rifà i Munt, i els descendents dels Rifà la van vendre als Munné. L’any 1895 consta una extensió de més de 73 Ha. junt amb uns horts dits de sant Joan. A Corbera, i en altres llocs, continuen diverses línies d’Aragalls provinents d’aquesta masia. Prop la masia hi ha la urbanització de la Creu de l’Aragall. Armengol, ca n’ . Antigament anomenat lo mas Canals, després lo mas Valencià, junt amb altres masos anomenats aglevats: Assat i Magraner (1566). L’any 1564 trobem un Miquel Armengol àlies Valencià com a propietari. La darrera pubilla fou Eulàlia Armengol i Vallès (* 1917) casada amb Esteve Soler, continuen els descendents. La propietat junt amb les terres es vengué i avui hi ha una Urbanització. Canals de la Serra, can. Antigament anomenat lo mas Romegosa, àlies Rovira, després Avinyó, i més després lo mas Canals. Fou establert a Bernat Canals de l’Avall l’any 1558 pel senyor de Corbera. Aquest el podem considerar el primer hereu i el darrer, segurament, va ser Pau Canals i Vendrell, casat l’any 1852 amb Maria Ribot. A mitjan segle XIX la propietat era de Lluís Oliver i Costas, que l’havia comprat a Isidre Parellada, potser també al darrer hereu; i els hereus d’aquest la vengueren a Enric Vila (1944). La propietat actualment és de Daniel Roig i Cases, de Molins de Rei que la comprà son pare, Pere. A Corbera continuen diverses línies de Canals provinents de dita masia. Penyella de la Creu, can. Antigament dit lo mas Penyella de la Creu i que eren dos masos dits Corpí i lo mas de la Vila (1568). L’hereu més antic que tenim és Bartomeu Penyella que testà el 1562. Amb Magdalena Penyella de la Creu i Romegosa que es casà amb Josep Castellví, de Subirats, passaren a dir-se Castellví o Castellví-Penyella. Miquel Castellví i Vendrell casat el 1846 amb Francisca Raventós i Amell fou el darrer hereu. La vda. d’aquest la vengué i passà a Isabel Güell i López (+1956), muller del marquès de Castelldosrius, i després passà a la seva filla Lluïsa de Sentmenat i Güell (+ 1993), muller del 3r vescomte de Güell i 3r marquès de Gelida. Planes, can. Antigament lo mas Palomera i lo mas Modolells (1567). Tot i que no figura en el capbreu del 1566 sabem que tenia aquestes denominacions segons algunes afrontacions dels masos veïns. Antoni Joan Planes casat vers 1530 ens consta com l’hereu més antic (tenim unes dues generacions més enrera no gaire lligades). Amb Marianna Planes i Coll que es casà vers 1751 amb Esteve Romegosa del Lledoner i Muntaner, de Cervelló. Els fills (Romegosa i Gironella) de Josep Romegosa i Norta vengueren la masia i part de les terres als germans Restheiner, suïssos. Rigol, can. L’any 1567 ens consten els següents masos: Rigual, Canelies, Prats i Ràfol. L’any 1505 era de Bartomeu Rigual, a mitjan del segle XVI trobem un Llorenç Rigual que el seu fill Llorenç feu capitulacions matrimonials l’any 1578. Als voltants del 1800 ja trobem gairebé sempre escrit Rigol. A la segona meitat del segle XIX la pubilla Teresa Rigol i Santacana que es casà amb l’hereu de can Cases de la Muntanya del Priorat de St. Ponç del terme de Cervelló. La propietat es vengué, segurament, al s. XX i ara és dels Moineau Nijssen. Hi ha actualment una urbanització i la casa està derruïda quasi totalment. Roca, can. Antigament lo mas Rovira (1566). Beneta Rigol (dita en molts documents Rovira) es casà (1560) amb un Joan Roca, oriünd de Vilarrodona. Darrer hereu Pere Roca Cases, casat i sense descendència, però continuen nebots. Masia enderrocada recentment. Roig de la Riera, can. Antigament anomenat lo mas Campmany de la Riera, i abans lo mas Fuster, junt amb un mas derruït dit Moner (1568). Els primers hereus coneguts s’anomenaven Campmany de la Riera. Eulàlia Campmany, pubilla es casà (= 1623) amb un Roig de la Vall. El darrer hereu fou Llorenç Roig i Vilaplana (+ 1886). La major part de la finca fou venuda a parcel·les i que avui conforma el nucli de població de la zona baixa de Corbera. La masia, a l’any 1885, pertanyia a Joan Bonastre i Gener, hereu de can Raimondet de St. Llorenç d’Hortons. Moltes de les persones de Corbera, i de cognom Roig, provenen d’aquesta masia o de can Toni Joan que també es deien Roig. Rovira, de la Vila, can. Antigament tenia un mas anomenat lo mas Tronc situat prop de can Roig de la Riera, i que avui forma part de la zona baixa del poble de Corbera. Tenien casa dins la vila de Corbera. Bartomeu Deu (1563) el tenim com l’hereu més antic, que poc després passaren a dir-se Penyella de la Vila, i poc després Rovira, procedent de Vallirana, tots els canvis per pubilla, i que fins a l’actualitat amb els germans Josep i Joaquima Rovira i Roca, amb descendència continuen. Toni Joan, can. Probablement antigament era un mas que encara no tenim identificat. Amb Toni Joan Roig de la Riera i Canals de la Serra, com a primer hereu (= 1693) fins Salvador Roig i Vendrell (+ 1953) darrer hereu sense descendència però continuen nebots. Masies de l’Avall: Baiona, can. Antigament lo mas Penyella i més antigament Turó on hi ha una casa i una altra casa derruïda d’un mas dit Miró, al mateix costat sembla ser (1566). L’hereu més antic és Salvador Baiona (1566). El darrer hereu Pere Baiona i Sala (= 1r 1694 i = 2nes. 1728), sense descendència, ho deixà al seu germà Josep que només tenia una filla, Francisca, que l’any 1737 es casà amb un Pau Amigó. L’any 1767 un Francesc Pahissa, pagès de la Sta. Creu, casat amb una Paula Amigó, fa un pagament de misses de la casa Baiona. L’any 1810 trobem Paula Graner, vda. de Francesc Pahissa com a propietària. Actualment és dels Marquet oriünds de St. Feliu de Llobregat, que segurament són descendents dels Pahissa. Coll, can. Antigament lo mas Coll de l’Avall, més un altre mas dit Jussà. L’hereu més antic és en Bartomeu Coll (1539) fins a Joan Pau Coll i Amigó (= 1768) i la possible darrera pubilla Francisca Coll i Canals. Ignorem la seva continuïtat. Actualment és dels germans Núñez García. Actualment es conserva la masia restaurada. Ara hi ha una urbanització. Deu, can. Can Roig de l’Avall, també. Antigament lo mas Sesdeus. Altres masos aglevats: lo mas Fuster, on hi havia unes guixeres (1566), abans dit d’en Bonsoms, i lo mas Cuscús. Bartomeu Sesdeus (1505) és l’hereu més antic que tenim i una Joana Deu, descendent d’aquest, es casà amb el Jaume Roig, i que continuen fins a principis del XVIII amb Pau Roig i Borrell. L’any 1761 era de Pau Torrents, de Teià. L’any 1918 era de Rosa Clara Casals i Torrents, i l’any 1933 era del nét d’aquesta, Josep Gibernau i Castro, per indivís. L’any 1944 la comprà Fernando Fuster i l’any 1952 la comprà Martin Clanchet i Palaus. Llopard, can. Antigament lo mas Canals, i abans mas Cuc, situat a la Vall; més uns masos dits Gomar i Marí, aglevats (1566). Joan Canals és l’hereu més antic que tenim i amb la seva filla casada amb Miquel Llopard (= 1560) fins en Ramon Llopard-Canyameres i Bogunyà, mor solter, passà als Romegosa de Begues (Joan Romegosa i Llopard-Canyameres) fins a la darrera pubilla Maria Mas de les Valls i Romegosa (doc. 1946). Margarit, can. Antigament lo mas Sacalm més dos masos units: lo mas Vendrell i lo mas Villar (1568). Joana Sacalm, vda. de Vicenç Margarit, oriünd de Castellbisbal ho capbrevà l’any 1568. Els Margarit continuen fins Rosa Margarit i Romegosa (t 1718), possible darrera pubilla casada amb un Josep Mitjans. No hem pogut seguir els Mitjans perquè probablement no residien a Corbera. L’any 1910 era de Manuel Oms i Cabañes. Masia enderrocada fa uns quants anys. Montmany de mas Peçoles, can. Antigament dit lo mas Padrí situat a la Vall (1567). L’any 1560 Bartomeu Montmany de Sobre-roca, de Pallejà, comprà aquest mas. Un descendent d’aquest, Joan Montmany, fill o nét, és l’hereu més antic i fins Pere Montmany de Peçoles i Montmany de Sobre-roca i amb la seva filla Carme Montmany i Bogunyà (* 1853) la darrera pubilla. La propietat es vengué als Alfonso (1917), després passà a diversos i finalment passà per venda als Serra. L’actual propietària és Rosa Serra i Tomàs. Masies de Sant Ponç de Corbera (terme de Cervelló): Cases de la Muntanya, can. L’hereu més antic és Pere Cases (= v 1575). Als segles XIX i XX hi ha un seguit d’hereus anomenats Fèlix, essent el darrer que tenim documentat (doc. 1918) Fèlix Cases i Rigol. Cases de l’Església, can. Masia adossada a l’església de St. Ponç. El primer hereu que tenim és Francesc Cases (= 1639) que era oriünd de can Cases de la Muntanya, nét del Pere. Aquest Francesc fou batlle de St. Ponç diverses vegades. El darrer hereu morí solter l’any 1983 i continuaren les seves germanes Maria Cases i Torelló (= 1929 amb un Roig) i Neus Cases i Torelló (= 1936 amb un Gibernau) i llurs descendents. Casildo, can. Antigament dit mas de la Cirera. L’hereu més antic que tenim és Pere Campmany de la Cirera (doc. 1572). El sobrenom de can Casildo ve donat segurament per la sogra, dita Casilda Campi, de la pubilla Eulàlia Campmany i Pagès casada (= 1750) amb el pubill Bartomeu Petit, provinent de la Palma de Cervelló. El darrer hereu documentat que tenim és Josep Petit i Guitard (= 1898). Dispanya, can. Masia situada prop de St. Ponç. És un sobrenom aplicat a Jaume Romegosa a finals del segle XVIII. L’hereu més antic que tenim és Bartomeu Rigol (Rigual), que fou batlle de St. Ponç a finals del segle XVI. amb la pubilla Elisabet Rigol i Valls (= 1627) casada amb un Romegosa de Cervelló. Amb Rosa Romegosa i Salabert , pubilla, es casà (= 1849) amb l’hereu de can Romegosa del Lledoner (Cervelló). Després hi va haver diverses compra-vendes i darrerament és dels Guim. Rafel, can. Sobrenom aplicat als successors de Rafel Valls, que és l’hereu més antic que tenim, que testà l’any 1572 a Corbera. Ens consten onze generacions fins Agustí Valls i Gabarró (= 1908) i sense descendència. L’herència passà a nebots i a besnebots, ara Roig. Ara hi ha una urbanització. La masia convertida en un restaurant-hotel i un camp de golf. Hem inclòs aquesta masia perquè és molt propera a St. Ponç i pagaven alguns delmes per alguna peça de terra al Priorat de St. Ponç. Romegosa del Lledoner, can. Dita també el Lledoner. Hi ha una capella dedicada a St. Francesc. El cognom Romegosa ja es troba datat al segle XIV. L’hereu més antic i amb continuïtat fins avui dia és Ponç Romegosa (doc. 1484). Tenim més de quinze generacions. L’any 1740 l’hereu del Lledoner es casa amb la pubilla de can Penyella de Gelida (Josep Romegosa i Muntaner amb Maria Penyella i Bellagarda). Un altre hereu, Jaume Romegosa-Penyella i Muntaner es casà el 1849 amb Rosa Romegosa i Salabert, pubilla de can Dispanya del Priorat de Sant Ponç de Corbera. Els darrers hereus continuen amb descendència. Notes finals Hem de dir que molts d’aquests arbres estan en plena elaboració, i per tant, hi poden haver correccions, modificacions i ampliacions. No hem posat algunes masies com ara: can Palet - desapareguda- (també dit mas Socies), can Moriscot, can Canonge... i altres masos, masets o masoveries , com ara, els Fitons, la Casa Cremada, cal Coix, cal Faci, cal Vendrell... Potser fóra bo de fer un incís amb certes genealogies, la majoria d’origen masover, i, que algunes, han arribat a ser notables a Corbera, com ara: els Fisa, oriünds de Montbernat (Comenges , França, abans de 1600), els Canyelles de St. Salvador de Guardiola, principis del XVII (el Bages), els Xancó, oriünds de Gelida, però vinguts de Montellà (la Cerdanya) i establerts a Corbera vers principis del segle XVIII, els Cardona i els Guim, de Vallfogona (Tarragona), principis segle XIX, etc.
Símbols usats: doc. documentat, * naixement, = matrimoni, t testament, i + defunció. Principals arxius consultats: APC, Arxiu Parroquial de Santa Maria de Corbera de Llobregat ACA, (antic Arxiu Reial) Arxiu General de la Corona d’Aragó -Barcelona-. ACSFL, Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat. APNB, Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona. ACVP, Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. |