|
LES ARRELS MEDIEVALS DEL PUIG (GELIDA) INTRODUCCIÓ En el programa de la Festa Major (1) de l'any passat fèiem una aproximació a l'evolució del nucli de Gelida i d'una manera parcial i comparativa parlàvem del Puig. En un altre article, concretament en una comunicació presentada en les Jornades d'Estudis Penedesencs (2), apuntàvem que el naixement del barri del Puig es degué que formava part d'una explotació rural i agrícola del Temple en èpoques medievals. Els treballs realitzats pel Dr. Joan Fuguet i Sans En el programa de la Festa Major (1) de l'any passat fèiem una aproximació a l'evolució del nucli de Gelida i d'una manera parcial i comparativa parlàvem del Puig. En un altre article, concretament en una comunicació presentada en les Jornades d'Estudis Penedesencs (2), apuntàvem que el naixement del barri del Puig es degué que formava part d'una explotació rural i agrícola del Temple en èpoques medievals. Els treballs realitzats pel Dr. Joan Fuguet i Sans (3). L'any vinent en sortirà una publicació resumida. que es publicaran demostraran la importància d'aquest establiment templer que hi hagué a Gelida. Col.laborem conjuntament en un d'aquests treballs. Aquests treballs realitzats, en curs de realització i el present mostren clarament que el Puig té un orígens medievals i que els templers donaren un impuls al naixement del nucli que avui coneixem com el Puig. El present treball es complementa amb els anteriors citats; l'investigador haurà de consultar els altres treballs per tal de completar-ne la informació. El Puig va rebre un legat templari que resta prou clar en els segles XIVè. al XVIè. com un nucli més important que el Sant Miquel: avui, el poble de Gelida. ELS ORÍGENS DEL PUIG El Puig en èpoques medievals s'anomenava el Puig de Sant Pere i creiem que nom l'hi fou donat pel fet que el mas templer donat l'any 1142 al temple es deia el mas de Sant Pere. Al segle XIVè. aquest establiment rural templer el trobem que hom l'anomenava la quadra (4) de la Masó o de la Joncosa i amb aquesta denominació la trobem citada al llarg dels segles següents. La Joncosa s'esmenta ja en el mateix any de la donació com el lloc de la Joncosa i al segle XIVè. trobem que hi havia un mas anomenat de la/sa Joncosa. Aquest mas no és altre que ara l'anomenem can Rossell de la Muntanya abans can Duran de la Muntanya. L'EXTENSIÓ DE LA QUADRA DE LA MASÓ Els masos i els primers establiments emfitèutics (5) Els masos i els primers establiments emfitèutics (5) L'extensió que tenia aquesta quadra templera la deduïm de la documentació consultada del segle XIVè. i de posterior. És a través d'aquesta documentació on podem fer una reconstrucció aproximativa, i tal com hem dit anteriorment, que el Puig en formava part i que també n'era el nucli principal. Per l'anàlisi d'un capbreu de l'any 1346 en el qual trobem esmentats vint-i-set masers i vint-i-vuit masovers que hi havia en l'esmentada quadra de la Masó. Primerament en saber la seva localització; després analitzant la toponímia i tenint en compte les genealogies de les famílies del Puig i voltants hem pogut fer-ne un croquis aproximatiu de l'extensió. També hem trobat algunes possessions a l'altra banda del riu Anoia (els Bonets, Casanova...). Hem dit que la toponímia i la genealogia ens han servit de punt de partida a l'hora de fer-ne unes delimitacions: Els noms o topònims de Masó, Torrevella, Baulomar, Terme, Llobet, Sàbat, dez Puig, Ossó, Miquel... els trobem pocs anys més tard vinculats al Puig i voltants. Tot seguint una evolució de les propietats del Puig (can Llopard de Dalt i de Baix, cal Font, ca l'Esteve i can Duran) junt amb les propietats de can Martí de Dalt o de la Torrevella (i de Baix), can Julià, dit antigament de la Torrevella, can Rossell de la Muntanya i can Farigola (s. XVII) que se segregà de can Rossell s'ha elaborat el croquis de l'extensió de la quadra de la Masó o de la Joncosa. Tots aquests masos o masies esmentats tenen un origen bastant antic i comú. Els primers establiments emfitèutics o confirmació de nou establiment fets en tota la baronia de Gelida corresponen al Puig (6) i als masos dels voltants esmentats; mentre que els altres masos de la baronia de Gelida són molt més tardans emfitèuticament. Igualment pensem que, després de la creació d'aquest mas templer, hi va haver un creixement i una expansió. En el moment de la confiscació (1308) i posterior venda-permuta (1309) de la quadra es mantingué una certa unitat perquè ho trobem ben demostrat en el capbreu de l'any 1346. LES CASES I EL POBLAMENT L'any 1346 hem dit que comptem amb més de cinquanta masers i masovers, però no podem precisar quants habitants hi havia en aquesta quadra. Aquesta xifra és molt alta i només ens demostra que encara a mitjan del segle XIVè. existia una activitat important. En els segles posteriors encara podem veure una continuïtat. En la capbrevació feta l'any 1513 per Francesc Bertran, senyor de Gelida, trobem al Puig que en les cinc confessions fetes un total de deu edificis (sis domus -cases- i quatre mansus -masos) i possiblement, a més, la capella. El nombre d'edificis al nucli de Sant Miquel és menor. En els fogatges dels anys 1515 i 1553 ja trobem les mateixes famílies (no tant clarament com en les capbrevacions): can Duran, ca l'Esteve, cal Font, can Llopard de Dalt i can Llopard de Baix. En una llibreta del compliment pasqual de l'any 1578 trobem al Puig un total de quaranta-cinc persones que fan el precepte pasqual i en el nucli de Sant Miquel (ara Gelida) vint-i-quatre. Resum de les persones al Puig (1578): Com a notes: La terminologia d'aquella època feia una distinció entre mas, casa, alberg i torre que encara no hem afinat prou per trobar-ne un significat satisfactori. En les llibretes de compliment pasqual no s'hi compten els qui encara no han fet la comunió. ELS ELEMENTS MEDIEVALS AL PUIG La identificació d'elements medievals al Puig ens basem en tres aspectes: El documental, els vestigis i el visual. Aquestes tres identificacions ens serveixen de base i ens mostren prou evidències per a ésser estudiades més profundament tal com expressem en les conclusions finals. Amb aquestes bases n'hem tret unes primeres apreciacions i unes deduccions que creiem estar-ne bastant segurs d'allò que diem. LA CASA DE LA MASÓ I LA CAPELLA El mas i casa de la Masó fou establert a Joan Duran l'any 1482. Aquesta casa creiem que és possiblement les restes que hi ha sota can Duran i que avui dia es reutilitza per altres feines. Probablement junt amb aquest mas hi anava inclosa la capella de Santa Magdalena. La capella no s'esmenta fins a mitjan segle XVIè. però segurament ja existia al segle XIIIè. En els estudis que hem mencionat anteriorment en curs de realització donaran més llum sobre la capella. Un dels trets que ens confon més és la forma de l'arcada que té actualment: Una forma que ens recorda una ferradura. Aquesta arcada de diafragma (els arcs en diafragma són habituals en construccions templeres) i central, potser originàriament, era apuntada i que davant d'un cediment de les parets laterals que després es reforçaren amb dos contraforts prengué la forma actual. Les tombes: Davant de l'entrada, a ponent, de la capella existeixen sarcòfags o caixes mortuòries (a la sagristia, al terra, com a reaprofitament, n'hi ha una amb les armes d'algun cavaller, probablement templari) a la part del nord sabem que hi ha més restes de cossos enterrats. Aquests enterraments són amb tota probabilitat medievals ja que mai hem trobat que testamentàriament ningú del Puig demanés d'ésser soterrat al cementiri de la capella de Santa Magdalena sinó que solien demanar de ser soterrats al cementiri de Sant Miquel durant l'època medieval i posteriors. Aquest mateix Duran tenia la casa que diu que abans fou un hospital: Una altra relació amb els templers. En unes obres efectuades fa no gaires anys fou extreta de dins una paret mestra unes pedres obrades que segurament formaven part d'aquest hospital o de la casa de la Masó. Cal observar que trobem uns panys de paret i/o cantons de casa fetes amb carreus molt ben picats gairebé idèntics en els tres edificis: la casa de la Masó, can Duran i la paret de la banda d'orient de la capella. CAN LLOPARD DE DALT I DE BAIX Aquestes dues masies d'un origen comú i d'una mateixa família: els Miquel. El senyor de Gelida, Francesc Bertran va fer l'establiment de dues cases que els Miquel havia comprat a la vídua de Jaume Ossó l'any 1390 i que possiblement es tractava de l'actual can LLopart de Dalt. Al segle XVè. els Miquel tenien quatre cases al Puig. En les recents obres fetes a can Llopard de Dalt han aparegut panys de paret molt similars com els que hem citat anteriorment. A dins de la casa ha estat trobada una arcada apuntada que està en vies de recuperació pels nous propietaris. Al celler hi ha un cup rodó que possiblement antigament fos una sitja medieval. Una recuperació d'aquest cup caldria fer-lo amb la supervisió d'un arqueòleg. Els elements, gòtics, de can Llopard de Baix són amb tota probabilitat posteriors. La data que hi ha a la dovella-clau del portal és fictícia; segurament picada en aquest segle. Els elements d'estil gòtic són interessants. Creiem, amb tota probabilitat, que can Llopard de Dalt és més antic que can Llopard de Baix. ELS ALTRES EDIFICIS Al Puig ens resta cal Font i ca l'Esteve. Hem de dir en aquestes dues cases no hem fet un estudi visual dels paraments per tal de poder identificar vestigis medievals. Els orígens familiars són antics i possiblement formaren part d'altres masos o cases que tenien els Miquel i els Duran. Tampoc no hem estudiat can Rossell de la Muntanya antigament dit mas de la Joncosa. LA TORREVELLA Un altre cas poc estudiat fins ara és el cas de la Torrevella o can Martí de Dalt. En un estudi genealògic, històric i arquitectònic que hem fet recentment hem pogut constatar l'existència d'un nucli rectangular que originà l'actual masia avui restaurada. Un portal d'estil romànic interior tot donat pas a aquest cos primitiu i una sitja medieval on ara hi ha la cuina (avui usada com a cisterna) de grandària apreciable i que encara es conserva dues parts de la tapa. El nom de Torrevella creiem que li fou donat més aviat amb el sentit de casa forta que no pas amb el sentit d'una torre defensiva. L'aparell constructiu que és de tàpia presenta una textura més consistent si la comparem amb altres parets de tàpia de la zona. Un altre aspecte a considerar és que al segle XIVè. en aquesta Torrevella es recollien totes les rendes de la quadra i casa de la Masó; d'ací, potser, li ve el nom de Torre. Tots aquests indicis, i d'altres, podem assegurar que també és d'època medieval i templera. CONCLUSIONS Hem donat una visió general dels elements medievals del Puig i voltants. Hem exposat que encara ens resten per fer algunes indagacions. Els estudis que estan en curs de realització tant personals com pels que fa el Dr. Joan Fuguet, tot i que donaran més llum i sorpreses històriques, no ompliran encara el buit als treballs i estudis que s'han de realitzar: Unes lectures i prospeccions arqueològiques per esbrinar i comprovar els soterraments a la capella de Santa Magdalena del Puig que, amb tota probabilitat, ens donaran més informació necessària i complementària. La necessitat de fer més lectures estratigràfiques murals, les anàlisis dels morters... Creiem en la necessitat de fer intervencions arqueològiques en tota la zona o en punts puntuals aportarien més informació i una millor comprensió de l'època medieval del Puig i voltants. Segurament encara se'ns escapa algun punt, com ara l'analisi de l'explotació agrícola si considerem que tant al Puig com a can Rossell de la Muntanya són dos punts on hi ha abundant aigua per a regar bona part de l'extensió d'aquesta quadra templera. Segurament els templaris en van treure molt de profit de la situació i riquesa d'aquest lloc de Gelida. No endabades els van confiscar tots els béns mobles i immobles per aturar-los de tot el poder econòmic que havien assolit. Probablement l'aspecte espiritual dels cavallers templers roman encara en el subconscient d'alguns gelidencs. Que tingueu una bona Festa Major.
NOTES 1.- Rovira i Tobella, Ramon: "Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida", pp. 105-110. Programa de la Festa Major de Gelida, 1992. 2.- Rovira i Tobella, Ramon: "Un mas de l'orde del Temple a Gelida: Fundació d'un nucli?", pp. 229-244. Miscel.lània Penedesenca, juny 1992, vol. XVII, Vilafranca del Penedès, 1993. 3.- Fuguet i Sans, Joan: "L'arquitectura dels templers a Catalunya", Universitat de Barcelona, "Col.lecció de tesis doctorals microfitxades", núm. 180, Barcelona, 1990. L'any vinent en sortirà una publicació resumida. 4.- Quadra: Una quadra en època medieval era un districte, eclesiàstic o civil (no pròpia del senyor del castell), dins el terme d'un castell termenat que gaudia d'una jurisdicció pròpia. 5.- Emfiteusi: Contracte pel qual el senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d'una cosa immoble, tot retenint-ne el domini directe, a canvi de rebre un cànon de l'emfiteuta o senyor útil. 6.- .Establiments emfitèutics o nous establiments: Can Duran per compra: 1448 (nou establiment) i 1482. Can Llopard: per compra 1390 (nou establiment) i 1460. Mas Terme del Puig: 1396. Can Martí de Dalt o de la Torrevella: 1395. La/sa Joncosa (ara can Rossell de la Muntanya) 1393. Cal Font i ca l'Esteve pertanyien als abans esmentats masos, però no ho podem precisar més. |