Sobre els Bertran de Gelida. 1994

Principal ] Amunt ] Un mas Templer ] Aclariment sobre la Joncosa ] La Joncosa de Gelida ] La font de Cantillepa ] Sobre la baronia de Gelida ] Eleccions dels Jurats ] Sobre els batlles ] Focs d'església ] Toponímia de Gelida ] Colom i Gelida ] 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] 1993 Les arrels del Puig ] 1994  Els Alcaldes de Gelida ] [ Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] 1995 La casa del senyor ] 1996 Inventari de les masies ] 1997 Alguns avantpassats meus ] 1998 Can Guarro ] 1998 Història d'alguns cognoms de Gelida ] 1999 - Masies de St. Joan Samora ] 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] 2001 - Can Valls i els Tinquet ] 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] Heràldica gelidenca, 2011 ] Una mort violenta i família. 2012 ] Cal Marí de Gelida ] D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ] Patrimoni de qui? 2014 ] Uns Tobella de Gelida. Cal Boter, 2015 ] Primera pedra de la nova església de St. Pere de Gelida, 2016 ] Comanda templera de la Joncosa. Gelida ] Pregó de la Festa Major de Gelida, 2017 ]


DADES BIOGRÀFIQUES DELS BERTRAN DE GELIDA
Publicat en un programa d'una visita al castell de Gelida, 1994. Revisat 2012.
En format pdf, una mica més extens, revisat 2012.

BERENGUER BERTRAN ( ? +1375)

Berenguer Bertran, ciutadà de Barcelona, banquer i XXIè. Senyor de Gelida (1367-1375). Concedí diversos préstecs al rei Pere III i crèdits a la Generalitat de Catalunya durant la guerra contra Castella. Avançà diverses vegades tributs al rei.

El 22-5-1367 comprà la baronia de Gelida pel preu de dotze mil florins d'or junt amb la quadra de Masó (és l'antiga comanda de la Joncosa dels templers que estava dins el terme de la baronia de Gelida) al vescomte de Narbona, Eimeric VI, marit de Beatriu d'Arborea. Poc després de la compra deixà la banca. Decidí de refer el castell de Gelida per tal de condicionar-lo perquè estava en un estat ruïnós i no servia com a força ni com a refugi en cas de guerra. Aquestes exigències del nou senyor inicià un llarg plet (1367-1368) que se celebrà en la plaça del Pedró entre els habitants de Gelida contra Berenguer Bertran i finalment s'arribà a una concòrdia. El jutge Marc Llaurador, de Vilafranca del Penedès, sentencià els deures i obligacions d'ambdues parts i el castell es començà a refer: nous murs, portada d'aigua, estucar les valls, fer noves edificacions... Podem dir que els Bertran iniciaren una nova etapa en la utilització del castell que culminà amb l'estada del rei Pere IV durant quasi tot el gener de 1465.

L'any 1369 es féu un fogatge a Catalunya i en la baronia de Gelida es compten 105 focs (uns 470 habitants).

L'any 1374 comprà la castlania de la baronia de Gelida als subfeudataris Bernat de Castellví, Constança de Castellví, filla, i al seu marit Francesc de Montbuí, cavaller. Aquest fet afavorí, probablement, un nou canvi en la vida feudal que ja havien iniciat els darrers Cervelló. L'administració local començà a canviar a Gelida en acabar-se el sistema de subfeus per a la recaptació de les rendes senyorials que, a poc a poc, l'administració local passà a mans dels homes de Gelida.

Es casà amb Sibil.la Otilionis, de Falset. Testà el 12-6-1375, a Barcelona, on disposà que si moria dins el terme del castell de Gelida hi fos enterrat. Féu una deixa de 15 lliures a l'església de St. Pere del Castell i va fer hereu universal al seu fill Francesc Bertran, cavaller (1371). Morí pocs dies després. Les seves restes junt amb les del seu fill Nicolau foren posades, anys després, en el sarcòfag gòtic blasonat amb les armes dels Bertran de Gelida, que encara es conserva dins l'església.

El seu fill confirmà els privilegis als habitants de la baronia concedits pels seus antecessors el dia 29-6-1375 com a nou senyor del terme del castell de Gelida.

El llinatge dels Bertran continua avui dia amb el desè marquès de Cerdanyola, així com també és successora actualment la Sra. Mercè de Fortuny i Folchi, de Torre-ramona (Subirats).

FRANCESC BERTRAN (?  + d1417)

Francesc Bertran, fill de Berenguer i de Sibil·la, XXIIè. senyor de Gelida (1375-v 1417). El rei Pere III li concedí el privilegi de cavaller l'any 1371. Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l'Humà. Féu diversos préstecs a aquests reis i a Pere III, el qual li empenyorà la lleuda i altres rendes de Puigcerdà i les rendes de Querol per 9 000 lliures (GEC vol. III p. 495). A la mort del seu pare, juny de 1375, confirmà els privilegis als habitants de Gelida (29-6-1375) com a nou senyor de Gelida (APG, perg. núm. 36).

L'any 1378 com a senyor de Gelida declara que posseeix 95 focs (Col. docs. in. ACA, vol. XII, p. 28).

Durant el decenni dels noranta del segle XIV Francesc Bertran cedeix en emfiteusi diversos masos de Gelida de la zona que havia estat dels templers (actualment: can Ginebreda, can Rossell de la Muntanya, can Llopart de Dalt i de Baix, can Martí de Dalt o de la Torrevella, can Duran...) segons s'especifica en un capbreu de l'any 1513 (ACA, not. IG, 1002). Els successors de Francesc Bertran, l'Antoni, fill i hereu seu, igualment féu més concessions emfitèutiques vers els anys quaranta del segle XV i el seu rebesnét Francesc Bertran i de Malla (? - 1526) va ordenar capbrevació de la baronia de Gelida l'any 1513 i féu nombrosos nous establiments emfitèutics als masers de Gelida.


LES ARMES DELS BERTRAN DE GELIDA
 

 

Armes dels Bertran, de Gelida: 
De gules, un geminat en banda d'or.

 

 

ARBRE DELS SENYORS DE GELIDA

ELS BERTRAN, SENYORS DE GELIDA

BERENGUER BERTRAN + 1375

Ciutadà i banquer barceloní

= Sibil.la Otilionis, de Falset

Dades familiars: En el testament (AMHCB, Notes de Mn. Mas vol XII, p. 146 i ACCB Test. Pia Elimosina, f. 73v núm. 193) trobem que fan de marmessors un Antoni Bertran, de Tarragona (no diu el parentiu), Arnau Bertran, germà, Francesc Bertran, fill i hereu, i Sibil·la, muller. Entre les deixes: Caterina mare de Lleonart Bertran fill natural de Nicolau, fill del testador, 25 ll.

fill:

FRANCESC BERTRAN, cavaller 1371, + d 1417

= 1) ?

= 2) Caterina

Dades familiars. Fills coneguts: Antoni, Elionor, Nicolau, Francesc, Pere?, Caterina que estava casada amb Jaume Colom, Constança casada amb un Cardona. (AHPNB, not. Arnau Piquer, test.- d'Elionor Bertran-, 1388-1402, f. 92v-94v)

fill:

ANTONI BERTRAN + d 1458

= Violant de Torrelles i de Blanes

nét:

FRANCESC BERTRAN I DE CALDERS, + v 1503

Fill de Berenguer Bertran i de Beatriu de Calders

= CM, 1458, Violant de Malla i de Torrelles

Francesc Bertran fou cavallerís reial de Pere IV, el Conestable, rei dels catalans (1463-66). El 1472 li confisquen la Baronia de Gelida i no li restitueixen fins l'any 1481, pel rei Ferran II.

Durant la confiscació té la Baronia de Gelida:

                    JAUME DESTORRENT I CASASAJA (? + ?)

= Violant Bertran i Malla

Gendre de Francesc Bertran. Té la baronia de Gelida del 1485 al 1493 Fou conseller en cap de Barcelona: 1478, 1484 i 1490

VIOLANT DE MALLA (? + ?)

Muller de Francesc Bertran. Té la Baronia de Gelida de l'any 1493 fins vers el 1506

fill de Francesc Bertran i Violant de Malla:

FRANCESC BERTRAN I DE MALLA (? +1526)

= 1506, Marquesa Estaper, vda. (? + ?)

filla:

ANNA VIOLANT BERTRAN I ESTAPER (? + ?)

Tenia una germana anomenada Lucrècia

= 2n 1529 Joan d'Erill Orcau i Requesens (? + 1575)

Joan d'Erill es casà en 3res amb Estefania Despalau, germana d'Enric Despalau

filles:

2) ANNA D'ERILL I BERTRAN

2) MARIA D'ERILL I BERTRAN

A partir d'ara la Baronia de Gelida esdevé un indivís