Durant cinc segles els senyors de Gelida ordenaren capbrevacions, almenys segons els capbreus trobats, investigats, o simplement, referenciats.

Així, els dos primers, efectuats durant el segle XIV, donaren pas al segle XV, amb un, al segle XVI, dos, un altre al XVII, un altre al segle XVIII i per últim un al segle XIX.

En quin moment s’efectuen aquestes capbrevacions? Són en moments concrets en la transmissió dominical per successió, o sigui per la defunció del senyor predecessor, i que per posar al dia les rendes que rebien dels homes de la baronia de Gelida (els municipis de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons) el nou senyor ordena capbrevació després, generalment d'haver jurat els privilegis de la Universitat o Baronia del Castell de Gelida. Només en un cas de compravenda de la meitat de la baronia de Gelida, 1736, s'ordena capbrevació. Els dos primers capbreus (1327 i 1346) parcials de la Baronia en forma de llistat molt més senzills que els posteriors ja que només ens mostren les rendes que havien de percebre els senyors, i fan referència a la quadra de la Joncosa o de la Masó que havia estat del Temple fins els primers anys del segle XIV. Aquests només ens faciliten uns llistats dels renders però no deixen de ser interessants genealògicament, o com a topònims, perquè ens aporten dades de cognoms que després, en els capbreus posteriors, seran el nom d’alguns masos referenciats fins al segle XIX.

Els establiments de peces de terra o de masos comencen al segle XIII i XIV, però vegeu el capítol de les masies a Gelida s. XII-XIX. En un pergamí de l'any 1230 referent una peça de terra sobre el mas Ricolf unit després a can Penyella. Així podem veure com un altre establiment d’una peça de terra a Francesc Bassa, pubill, (can Santfí) el 1363. Durant el darrer quart de segle del XIV es comencen a establir masos que, alguns encara són ben actuals encara que hagin canviat de propietari. Exemples d’establiments: can Batllevell el 1379 pels masos Llena, Gaià i Savall, can Santfí pel mas Descoll, 1390, can Llopard de Baix i de Dalt, del Puig, 1390, can Martí de Dalt o la Torrevella, 1395, can Ginebreda, 1393 pel mas de la Joncosa, ara can Rossell de la Muntanya, i aquí en aquest cas hi ha hagut un canvi d’ubicació o nova construcció de la masia que ara coneixem com can Ginebreda. Caldria que ens adonéssim que la totalitat d’aquest masos que el senyor de Gelida, en Francesc Bertran, establí a finals del segle XIV estaven dins o prop de la comanda templera de la Joncosa que en la compra que feu en Berenguer Bertran l’any 1367 de la baronia de Gelida li fou també venuda l’esmentada comanda de la Joncosa, i que segurament fou inclosa per assegurar certs drets i que no fos reclamada pels successors del templers, els hospitalers, però, per ara, ara només és una hipòtesi.

Un altre senyor de Gelida, Antoni Bertran, fill de l’anterior, ordena capbrevar l’any 1453. Capbreu que no s’ha conservat, però només en tenim unes còpies parcials, vuit confessions, fetes l’any 1600. Altres referències ens la dóna el següent capbreu de 1513.

Mort Francesc Bertran i de Calders, el seu fill Francesc Bertran i de Malla l’any 1513 ordena una nova capbrevació. Aquest capbreu és molt interessant per la informació que ens aporta genealògica (també toponímica, econòmica, històrica...) ja que ens mena a la capbrevació de 1453, o altres establiments anteriors, del mateix segle XV o del segle XIV. Aquesta capbrevació és la primera que s'efectua després de la sentència arbitral de Guadalupe, 1486.

Les senyores de la baronia de Gelida, Maria d’Erill i Bertran, vídua d'Antoni de Perapertusa, i Marquesa Despalau i d'Erill, vídua de Francesc de Salbà, senyors per indivís, ordenen una nova capbrevació l’any 1598. Aquest capbreu es conserva en molt mal estat cremat per les tintes fèrriques, i per tant, molt difícil de consultar. Un altre inconvenient és que no ens mena al capbreu anterior i que ens hauria estat de gran vàlua per la interpretació històrica i genealògica.

El capbreu de 1623 l’ordenen els cònjuges Àngela Despalau i Francesc de Tort, i Pere de Perapertusa i d'Erill, vescomte de Jóc, senyors per indivís de la baronia de Gelida. Aquest tampoc no s’ha conservat i les referències que en tenim són les que ens dóna el següent capbreu. Hem pogut localitzar alguna confessió però creiem que tampoc no ens mena a capbreus anteriors, almenys amb la poca documentació que hem pogut investigar.

El marquès de Rupit ven la meitat de la baronia de Gelida a Francesc de Dalmau i Mas, i aquest i el marquès de Cerdanyola, l’altre senyor de Gelida per indivís ordenen una nova capbrevació l’any 1736. Un altre capbreu interessant genealògicament, a més d’altres aspectes esmentats anteriorment, i en català. Aquesta capbreu ens mena al capbreu de 1623.

El darrer capbreu, 1826-1832, que tanca tota aquesta sèrie l’ordenaren Teresa d'Amat i Miquel, vda. de Ramon de Dalmau i Fals, i el marquès de Cerdanyola, Joan Maria de Marimon i de Perellós, senyors de Gelida per indivís. Aquí ja fou més conflictiva la capbrevació ja que trigaren uns sis o set anys a completar-la produïda per la resistència a capbrevar que els homes de Gelida per les contínues abolicions i reinstauracions de les Senyories, mentre que els anteriors es realitzaren amb celeritat, i en pocs mesos. És molt interessant ja que podem observar el creixement dels nuclis de la baronia de Gelida i ja ens configura completament totes les masies que relacionem en el treball, tret de les que eren de propietat noble perquè estaven exempts de confessar. Aquest, també ens mena al capbreu de 1736.