Colom i Gelida

Principal ] Amunt ] Un mas Templer ] Aclariment sobre la Joncosa ] La Joncosa de Gelida ] La font de Cantillepa ] Sobre la baronia de Gelida ] Eleccions dels Jurats ] Sobre els batlles ] Focs d'església ] Toponímia de Gelida ] [ Colom i Gelida ] 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] 1993 Les arrels del Puig ] 1994  Els Alcaldes de Gelida ] Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] 1995 La casa del senyor ] 1996 Inventari de les masies ] 1997 Alguns avantpassats meus ] 1998 Can Guarro ] 1999 - Masies de St. Joan Samora ] 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] 2001 - Can Valls i els Tinquet ] 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] Heràldica gelidenca, 2011 ] Una mort violenta i família. 2012 ] Cal Marí de Gelida ] D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ]


CANTILLEPA 7


COLOM I GELIDA

No ens agrada gaire de fer alguns comentaris sobre Colom i la relació amb Gelida. Diverses vegades m'han demanat que hi digués alguna cosa: doncs, ara, la hi direm.

D'un temps ençà estudiosos han vinculat Cristòfol Colom amb Gelida tot relacionant-lo amb els Bertran, senyors de Gelida. Tot i que la temàtica és propensa a fer-ne diferents hipòtesis, i tot fent-ne un resum, una ullada, sobre certs aspectes tal com han tractat la genealogia dels esmentats personatges, creiem, en diversos punts, que d'una manera superficial ha estat tractada i que més endavant denunciem. Cal, però, que sigui feta amb més rigor científic. Els treballs que els estudiosos ens ofereixen són dignes, però creiem que haurien d'ésser més fidedignes. Aquest article només és una nova aportació.

L'única relació que hem trobat amb els Bertran de Gelida ens la dóna un testament d'Elionor Bertran, filla de Francesc Bertran i de Caterina, fet l'any 1400. L'esmentada Elionor fa una deixa de deu lliures a la seva germana Caterina ("Catoy") muller de Jaume Colom (AHPNB, not. Arnau Piquer, Test. 1388-1402, fol. 92v). Aquesta és l'única citació que hem trobat fina ara d'un Colom que té relació amb els Bertran de Gelida. No podem dir que si aquest Jaume Colom és un avantpassat de Cristòfol Colom. Seguir-ne la genealogia, d'aquest Jaume, la qual cosa és molt difícil, potser ens podria aportar alguna dada més. Els Bertran que surten i que alguns relacionen amb Colom caldria que s'analitzés més a fons, aquesta documentació, i sobretot, seguir els tractaments, entre d'altres coses, que usaven aquests Bertran per tal d'esbrinar si realment eren o tenien algun parentiu amb els senyors de Gelida. En aquelles èpoques hi havia diversos Bertran que podien ésser parents o no. Dubtem bastant que els senyors de Gelida fossin homes de mar.

Una altra relació de Colom amb Gelida, o més ben dit amb Subirats, és la torre Coloma que alguns gosen dir que podria haver estat de la família Colom. Ací que n'estem segurs que no van encertats. La torre Coloma és una denominació relativament moderna. Antigament era un mas que s'anomenava mas Canals que era dels castlans de Subirats que l'any 1753 l'intendent general de Catalunya va concedir un establiment a Josep de Ramon i de Magarola, senyor i castlà de Subirats, per a construir-hi un molí paperer (J. Madorell i Marimon. El paper a les terres catalanes... pp. 876-879, vol. II, Barcelona, 1972). L'any 1797 (op. cit. vol. I, pàg. 582) trobem que es concedeix una llicència a Pere Civil, de la Ferreria, de Gelida, per a què construeixi un molí paperer (ara cal Banyes?) i que agafi les aigües del molí paperer d'en Coloma situat mitja hora lluny. I encara més: En un document de l'any 1826 (ACAP, not. A. de Lomaña, de Vilafranca, capbreu de Gelida, fol. 127v) ens diu que en una de les afrontacions de can Julià de Gelida que limita amb terres de N. Coloma (1), de Vilanova, que abans foren dels senyors de Casa Ramona (Torre-ramona). Ens sembla que és prou clar d'on ha sortit la denominació de la Torre Coloma.

Al principi dèiem que no ens plaïa gaire de parlar sobre Colom i Gelida. Tanmateix ens agradaria que algun dia es pogués esbrinar aquestes genealogies troncals o laterals dels Bertran i dels Colom. El Centre d'Estudis Colombins fa una tasca, certament, arriscada i difícil, convé animar-los a no defallir i que vagin endavant.

(1) Es deia en realitat Tomàs de Ballester i Nin (Vilanova 1781-Vilanova 1858), àlies Coloma, que li venia de la seva besàvia Coloma Robert, que seguia el seu fill Tomàs de Ballester i Pons (1828-1901) casat amb Pilar Despujol i Dusay de la casa dels marquesos de Palmerola. Nota del 2012.

Ramon Rovira i Tobella, novembre 1994