|
CANTILLEPA 6 TOPONÍMIA GELIDENCA El capbreu de Gelida de l'any 1513 abunden molts topònims pretèrits: Alguns s'han conservat i d'altres ja no existeixen. Alguns ens han aclarit el significat original, com ara el que ja vàrem exposar en el seu dia sobre l'origen de la Font de Cantillepa. Gràcies als topònims pretèrits vàrem descobrir la comanda templera de la Joncosa (vegeu els nostres articles sobre els templers a Gelida en la revista local Cantillepa i en els programes de la Festa Major). En aquest article parlarem d'alguns topònims que ofereixen diversos dubtes actualment i donarem la nostra opinió. DOS TOPÒNIMS PRE-ROMANS Els topònims Bardina i Cauma són d'origen pre-romà que han perviscut fins els nostres dies. La problemàtica a l'hora d'escriure'ls es presenta diversificada per distintes opinions etimològiques. BARDINA En la documentació antiga trobem que aquest mot apareix en un català llatinitzat de les següents maneres: "... et partim in valle bertina..". (1513, f. 57), "... et circio in valle vocata de berdina..." (1513, f. 42). En documents en català del segle XVII al XIX trobem entre d'altres: "... y part ab la vall bardina..." (1736, f. 57), "... lo bosch de la resclosa junt al torrent de la bardina..." (1736, f. 58v). Encara en algun document del segle XIX, per confusió, trobem Vallgorguina. Hem notat que apareix les formes llatinitzades bertina i berdina, però en català la forma que hem trobat més és la de Bardina. La consulta que hem fet en els diccionaris etimològics ens donen que Bardina, segurament, ve de Barda, mot primitiu, que vol dir, amb un significat general, "clos, tanca", "material -generalment vegetal, bardissa, brancons, etc- usat per fer o reforçar tancats" ... (DECLC, Vol I, p. 644-648). Creiem que bardina pot ser un sinònim de bardissa tant viu a Gelida. La vall Bardina o Vallbardina és una vall que fa un clos natural per on discórrer el torrent avall al llarg d'uns tres Km. amb un desnivell que va dels 425 m. als 200 m. fins al pont de la Vallbardina. Al fons de la vall hi ha un maset derruït nomenat mas o maset Bardina, denominació presa de l'esmentada vall; que probablement fou contruït el segle passat i que durant molts anys hi residí la família Lladó. Antigament el torrent de Vallbardina, i en el tram del Puig, se l'anomenava el torrent de la Masó i temps després el torrent de les Calderes. Si aquestes etimologies són bones hauríem d'adoptar la forma moderna de la Vallbardina i no les formes Vallverdina o Vallberdina. CAUMA Calm, Sacalm, Calma o Cauma és un topònim pre-romànic estès per diferents indrets del nostre país que no presenta tanta dificultat com l'anterior ja que el seu significat és clar i adient en el lloc on el trobem usat. Segons Joan Coromines ens diu que significa, "altiplanície", "plana alterosa i aglevada dalt d'una muntanya"... (DECLC, Vol. II, pp. 437-440). En la documentació del segle XVI trobem: "... lo mas de la Calm..." (1513, f. 7), "... vocatum de la Calm..." (1513, f. 41) i en la documentació del segle XVIII: "Bartomeu Oller de la Cauma" -can Toni Oller era una propietat indivisa amb els Santfi- (1736, f. 66) i "Pau Sentfí de lo mas de la Cauma" (1736, f. 76v). Can Toni Oller o Toniller és un mas que està situat en una altiplanície amb poc desnivell i amb una altitud mitjana de 375 m. I no ens oblidem de la font de la Cauma. Aquí podem triar entre Calma o Cauma. Nosaltres ens decantaríem per Cauma a fi d'evitar confusions amb tranquilitat, tot i que el lloc és tranquil. A Corbera hi havia antigament una masia anomenada lo mas Sacalm, que era dels Sacalm (S. XVI), després can Margarit: avui ja ha desaparegut l'esmentat mas. ALTRES TOPÒNIMS PEDRÓ Un dels topònims més discutits tant pel seu significat com per la seva situació exacte és: La plaça del Pedró. Avui dia la plaça del Pedró, i segons algunes informacions orals i escrites ("...A la part alta del castell hi ha una plassa d'uns quatre cents metres quadrats que s'anomenaba del Padró..." -1906, p. 49-), se situa dins el castell. Nosaltres, creiem, que no. Creiem amb prou seguretat que la plaça del Pedró es trobava fora del castell, és a dir fora del recinte emmurallat, segons ens demostren els documents consultats. La primera citació, i la més coneguda de la plaça del Pedró, data de l'any 1368 a causa del plet i la concòrdia que hi hagué a Gelida entre en Berenguer Bertran i els habitants del poble de Gelida i en la qual va haver d'intervenir el jutge Marc Llaurador, de Vilafranca del Penedès. Les altres citacions són del segle XVI. Les citacions del segle XVIII ja només esmenten la plaça del lloc. L'esmentat document de l'any 1368 (pergamí servat a l'arxiu parroquial de Gelida) diu: "...in platea padroni Castri de Gilida..." Traducció: "a la plaça del castell de Gelida" no vol dir que estigués dins el castell sinó en el terme del castell de Gelida. Aquesta citació ha estat la causa que alguns historiadors entenguessin dins el castell, però, tot seguint l'evolució històrica d'algunes cases dels Tarongers ens han aportat unes dades valuoses per situar la plaça del Pedró als Tarongers. Noves aportacions documentals: Les citacions de l'any 1513 trobem: "...rocam padrone in dicta parròchia..." "...occidente in platea den padroni et circio in dicta platea..." (1513, f. 37). Aquestes citacions fan referència a la situació i límits de la taula de la carnisseria, que estava a la plaça del lloc, i que la tenia en Terme (can Terme de la Parra -la masia gòtica desapareguda- de sota del castell). En una de les afrontacions de can Santfí (antigament mas Descoll) ens diu que a occident limita amb: "...camino que tenditum de platea del Pedró ad locum Sancti Michaelis..." (1513, f. 44) i en la situació del mas Barceló ens diu: "...prope platea dicti castri de Gillida..." (1513, f. 57). En un capbreu de l'any 1598 trobem que en els límits del mas Barceló que a l'est limitava part amb la plaça i part amb la carnisseria d'en Terme. Les cites de l'any 1736 trobem: "...aquella casa situada en lo lloch de Gelida y en la plaça de dit lloch..." (1736, f. 85); és el mas Barceló, ara cal Folc dels Tarongers. La casa de Gabriel Pujol de la casa dels Tarongers: "...a ponent ab la plaça de dit lloch..." (1736, f. 78). En la capbrevació dels anys 1825-1832 trobem que la casa dels Tarongers, ja reconstruïda i rehabitada, limitava amb la plaça de St. Pere o del Castell i part amb la rectoria. Un document de l'any 1587 (1587, f. 354) trobem que la rectoria vella de Gelida també limitava amb la plaça: "...està apartada de la iglésia parroquial, costa avall, com ara un tirat de pedra estant al mitx de dita iglésia y abadia, la plasa y carniseria de Gelida..." Aquestes són algunes de les citacions de la plaça del Pedró que hem trobat. Cap d'aquestes citacions ens indica que la plaça es trobava a dins del castell sinó que ens diuen prou clarament que estava situada fora del recinte del castell malgrat els canvis de denominació. En clonclusió tenim, doncs, que la plaça del Pedró estava entre el castell i la rectoria (abadia antigament) vella (ara cal Civit) i entre la casa dels Tarongers (cal Manó, cal Ramos (abans cal Franciscó) i cal Patró) i cal Folc (abans mas Barceló), o sigui on aparquem els vehicles. Segurament cal Vador, i les altres cases també, formaven part de la plaça. Un altre tema és que vol dir Pedró i per a què servia. En la segona citació diu: la roca del Pedró; i hem d'entendre que es refereix, possiblement, i segons ens explica J. Corominas: "... Pedró "pilar solt que commemora un fet memorable; (gran) pedra o pilar plantat en un indret important dins el terme d'un poble, sovint el que coronat amb una creu s'usa per anar-hi a beneir-lo en certs dies de l'any..." (DECLC, vol. VI, p. 367) Creiem que podria haver tingut alguna d'aquestes utilitats perquè degué ésser un lloc important en èpoques medievals. LLOBAU Un altre topònim que avui és conegut a Gelida com les Costes de Llobau. Llobau ho trobem escrit antigament Les Costes de lo Bany -o de Lobay- (1513, f. 21v). Significat prou entenedor si vol dir bany.Ramon Rovira i Tobella, agost 1994 FONTS Coromines, Joan. Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. Edicions Curial, Barcelona 1980-1988. Rovira, Ramon. Masos, masies i cases de Gelida. Treball inèdit. 1991-1994 Torelló, P. i Perecaula, F. Gelida, notes pera sa història. Barcelona, 1906. Capbreu de Gelida del 1513. ACA, N-IG 1002. 1587 "Liber Nuncupatum Lucerna Jurium..." AHCVP, not. Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès. Capbreu de Gelida del 1598. AHNPB, not. Miquel Cellers (menor), de Barcelona. Capbreu de Gelida del 1736. ACA, N-LLO 588. Capbreu de Gelida del 1825-1832. AHCVP, not. Antoni de Lomaña, de Vilafranca del Penedès. |