Sobre la baronia de Gelida

Principal ] Amunt ] Un mas Templer ] Aclariment sobre la Joncosa ] La Joncosa de Gelida ] La font de Cantillepa ] [ Sobre la baronia de Gelida ] Eleccions dels Jurats ] Sobre els batlles ] Focs d'església ] Toponímia de Gelida ] Colom i Gelida ] 1990 L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida ] 1992 Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida ] 1993 Les arrels del Puig ] 1994  Els Alcaldes de Gelida ] Sobre els Bertran de Gelida. 1994 ] 1995 La casa del senyor ] 1996 Inventari de les masies ] 1997 Alguns avantpassats meus ] 1998 Can Guarro ] 1999 - Masies de St. Joan Samora ] 2000 - Masies de St. Llorenç d'Hortons ] 2001 - Can Valls i els Tinquet ] 2002 - Masies de Corbera i St. Ponç ] 2003 - Àngela Despalau, senyora de Gelida ] 2004 -  Els llibres de Matrícula de Gelida, 1846-1878 ] 2005 - Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelidense" ] 2006 Sobre els remences a la baronia de Gelida ] 2007 La vida rural i les masies de Gelida ] Els Lloselles i la seva vinculació amb Gelida ] De la comarca i de fora la comarca. Nobiliària. ] Algunes famílies del nucli de Gelida, s. XVIII. ] Heràldica gelidenca, 2011 ] Una mort violenta i família. 2012 ] Cal Marí de Gelida ] D'Occitània a Gelida, segles XVI i XVII ]


CANTILLEPA 2


MÉS SOBRE LA BARONIA DE GELIDA
GELIDA: ALGUNES NOTES MEDIEVALS

Fa poc que va sortir a la llum el volum XIXè. de la "CATALUNYA ROMÀNICA", en la qual vàrem aportar la nostra col·laboració d'inventariar l'època romànica de la baronia de Gelida. El treball realitzat en l'esmentada obra, feta fa poc més de dos anys, ha restat ja ampliable i modificable per les noves troballes fetes d'aleshores ençà. Unes certes notes foren bandejades o negligides pel propi autor o editor. Ara potser caldria que les exposèssim breument d'una manera general. En diversos treballs fets o en curs de realització tenim detectats diversos elements medievals no inclosos en la "CATALUNYA ROMÀNICA".

Els documents, la toponímia, la informació oral i dades preses sobre el terreny ens han aportat unes informacions d'època medieval, en part romànica, dels segles Xè., XIè., XIIè. i XIIIè. i de posteriors. Un estudi més acurat de la documentació i amb lectures dels vestigis o excavacions arqueològiques es podrien completar els treballs.

 

ALGUNS ELEMENTS D'ÈPOCA MEDIEVAL

1r Al segle Xè. i XIè. es documenta un molí fariner al l'altra banda del riu (tot depèn d'on s'ho mirés el redactant del document) que possiblement es tracta de les restes que hi ha a cal Banyes o a cal Piula. Un estudi arqueològic ens podria donar-nos més claredat de quin es tracta.

2n El mas de Sant Pere que fou dels Templers ja el trobem documentat l'any 1142. Aquest mas donà nom al nucli del Puig, aleshores dit El Puig de St. Pere als segles XIV, XV i XVI. L'any 1992 vàrem presentar una Comunicació sobre el mas Templer que hi havia al Puig en les Cinquenes Jornades d'Estudis Penedesencs (Vol. XVII pp. 229-244). Vegeu, també, l'article que vàrem presentar en el programa de la Festa Major d'enguany.

Aquest mas esdenvingué, anys més tard, la seu i comanda templera de la Joncosa o de la Masó que tothom considerava situada al Montmell (Baix Penedès). Per accedir a més informació caldrà consultar la comunicació (la comunicació la presentà el Dr. Joan Fuguet i Sans amb la nostra col.laboració) que es féu en el congrés de l'església catalana recentment celebrat a Solsona (I CONGRÉS D'HISTÒRIA DE L'ESGLÉSIA CATALANA, Solsona, 20-23 de setembre, 1993. Actes del Congrés, vol. 1r., pp. 569-576).

3r La casa de Casanova documentada ja el 1197 que era dels castlans dels senyors de Gelida (els Cervelló). Anys més tard trobem el mas Duran i el mas de Cogomars que després fou el mas de can Castany. La Ferreria, que és al mateix lloc, es va fundar l'any 1264. Trobem el lloc que s'anomenava el Puig de Casanova en els segles posteriors on ara hi ha can Castany i la Ferraria.

4rt El mas Palau. Documentat ja els segles XII i XIII. Anys més tard trobem que can Pasqual, can Sàbat de la Pujada i can Perejoanet s'anomenaven mas Palau jussà, mas Palau sobirà i mas Palau respectivament. Tots són prou propers per dir que són el resultat d'unes segregacions posteriors. Només ens queden al mig els masos de can Penyella, antigament mas Martí i mas Ricolf -segle XIII- i el mas de d'en Font de Dac avui can Valls tots documentats ja al segle XIV. El nom Palau (Palatium) ens indica la connexió que hi pot haver entre els vestigis que hi ha a la vinya de les Parets (ces Parets) d'origen romà i possiblement també alt medieval.

5è. La Torrevella (ara can Martí de Dalt) tot i que no hi ha documentació anterior al segle XIVè. creiem que els orígens poden ésser del segle XIIè. perquè en el lloc es conserva una sitja medieval soterrada i a més era on es recollien els delmes (S. XIV) de la quadra de la Masó o de la Joncosa que fou regentada pels templers (1142-1308) en època medieval.

6è. Prop de can Julià fa anys foren trobades sis tombes d'origen probablement medieval. Avui dia en queden pocs vestigis.

Etc. etc...

Encara podríem continuar amb altres indicis constatats documentalment i diversos vestigis trobats o existents per arreu del terme de Gelida: El barri del Puig i la capella de Sta. Magdalena, La casa-capella de St. Salvador, avui desapareguda, el pont que hi havia on ara hi ha la resclosa ja documentat al segle XV i XVI, les restes romanes i ibèriques de can Toni Oller (Toniller) i ca n'Oller de la Muntanya, diversos masos no identificats i d'altres enrunats o desapareguts, la casa del Senyor, la rectoria vella que ara ja no existeix... I no oblidem el castell i l'antiga església amb la seva sagrera.

 

Ramon Rovira i Tobella, octubre 1993